Aquesta setmana he parlat amb en Pere Busquets, de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, en relació al butlletí que tornen a editar en paper. Xerrant, xerrant ha sortit que volen preparar una sortida de cap de setmana a Mentet. No me’n puc estar, quan algú em parla de llocs que conec, de buscar la informació que en tinc i gaudir dels records.
En aquest cas, us deixo les fotos d’una sortida amb el Grup de Muntanya i un escrit del bloc d’en Joan Vila.
També passa que tornat de Mentet cap a l’estació de Vallter, pujant la portella, vaig agafar una pàjara. L’única que recordo però així va ser. El més fotut és que els meus dos acompanyants, a sobre, se’n fotien. I com que per més inri tampoc són del meu color polític, volien avançar les eleccions tot dient-me que jo era fora del País (la Portella fa frontera). Tothom que ha fet muntanya sap que una pàjara es pot agafar si no et dosifiques i és el que em va passar a mi. Aquell matí d’estiu, molt calorós, vam sortir de l’estació, portella, cap del roc, Mentet, barraca dels alemanys, portella i a casa. És una sortida llarga però tampoc res de l’altre món. El que passa és que em vaig prendre la pujada obrint pas amb molta marxa, sense avituallar, i just en l’últim esforç, em va fallar l’esma i vaig haver de descansar una mica. Bé, va ser l’únic dia que m’ha passat i de tot s’ha d’aprendre. Des de llavors, mai estic més de dues hores sense menjar uns ganyips .
I recordeu, per saber el temps de la zona, clickeu.
