Des d’ahir i fins el 17 de febrer tenim una magnífica oportunitat per apreciar l’obra d’aquest artista d’arrels mataronines i de vida tant especial.
Serà només un mes i, per tant, caldrà aprofitar-ho. Cal felicitar al Patronat de Cultura per haver-la aconseguit, i a tots els que hi ha col.laborat (Fundació Caixa Girona i Diputació de Barcelona)
DE L’EMPRENYAMENT A LA REACCIÓ
Ahir, al matí, vaig ser al Consell Nacional de Convergència i que va estar orientat a preparar les eleccions del proper 9 de març. Aprovació de llistes i discussió del programa, etc.
No se com resumir-ho però potser hi va haver una frase de l’Artur que em va semblar prou aclaridora. Va dir que una persona d’esquerres pot votar a IC, PSC, ERC i també a nosaltres però si el seu vot, a més, el vol fer en clau nacionalista només ho pot fer per CIU. A mi em sembla ben clar.
I com sempre, d’acord amb el President Pujol, tenim un bon programa, tenim bons candidats, tots els partits faran una subhasta de rebaixes d’impostos, construcció de pisos, educació, etc ,però –deia ell- en aquestes eleccions l’impacte vindrà de l’àmbit emocional. Com a País i com a poble tenim un repte molt gran. Si a CIU no millorem substancialment el nostre resultat serà molt greu. Si després de tot el que ha passat i està passant, amb un PP del que no cal parlar-ne massa (per evidències constants) i un PSC-PSOE que ens ha enganyat sistemàticament i, fins i tot de forma sornaguera, amb un resultat per a Catalunya ben minsos, el País ha de reaccionar.
Si no ho fa, voldrà dir 3 coses: que el País està pitjor del que podíem pensar, que nosaltres, CIU, ho hem fet malament, o les dues alhora.
Reclamem ser respectats! Hem de fer apel.lació a la nostra dignitat. Si passa això el País no tindrà energia, ni vitalitat, ni autoestima ... ell en va dir “macagum cony”.
En aquestes eleccions la gent anirà a votar per fer-nos respectar. Aquí ens hi juguem alguna cosa més que una rebaixeta en algun impost. Com volem que se’ns respecti si ens quedem a casa. De l’emprenyament s’ha de passar a la reacció, no a l’abandó.
Si la nostra gent no va a votar la imatge del País serà molt negativa i, com deia l’Ibarretxe, si t’enganyen més d’una vegada, ja és culpa teva.
I ELS TRES TOMBS D’AVUI
Molta gent al Carrer Sant Josep i a la Riera però, aquest any, hem tingut menys participació de genets i carruatges.
ASSUMPTE CAN FÀBREGAS
La premsa local en va plena i la veritat és que com més hi reflexiono més veig que l’afer exigirà moviments aviat. Continuem investigant però la resolució política l’ha de prendre l’alcalde sense demorar-ho més.
Què en diu el Cap Gros, el Tot, el punt.
L’any passat ja hi va haver sarau però aquest any sembla que el perill ja ha arribat.
No ens cansem de reclamar com és que, des de les eleccions de maig 2007 no s’ha constituït el nou Patronat de Cultura. Ja hem dit que si no saben què volen fer que el constitueixin i treballem fins que ho tinguin clar. El que s'aconsegueix així, el Sr. Penedès, és deixar a l’oposició sense informació ni capacitat de preguntar. Després es queixen perque ho hem de portar al Ple.
No em vull avançar, però he començat felicitant al Patronat per l’exposició Torres-García i ara ja n’hi ha una que no va, però preferiria pensar que al Regidor actual li toca ballar amb els problemes que s’arrosseguen del passat, encara que ja fa mesos que ens podria haver informat i portat la iniciativa enlloc de veure’s aclaparat pels fets.
