Aquesta tarda hem marxat a Créteil (France) per participar a le Jour de fête. Hem sortit de la plaça de les Tereses, a les tres de la tarda, amb en Carlos Fernandez, la Quiti, en Ferrando i en Xavi Safont Tria (tots branca política) acompanyats de la M. Àngels Briansó i l’Anna Roca (agermanaments i comunicació).
Tot ha anat molt bé fins arribar al mostrador d’Air France (voir el que vaig dir) en que ens hem trobat fent una cua espectacular. Es veu que havien d’encabir a la gent de vols que, al matí, s’havien cancel.lat i, finalment, ens hem trobat que nosaltres teníem overbooking i no hem sortit fins a dos quarts de nou del vespre. Be patients!
Tanta paciència que en Carlos i en Xavi han anat de compres (tema corbates) i després en Ferrando ens ha engaltat una lliçó mestra sobre nusos. Vaja ... dedicada al Sr. Safont Tria.
Total que hem arribat al Charles de Gaulle gairebé a les onze.
Sort que la Brigitte Martin Simonina és un encant i ens estava esperant amb l’equip de Créteil, encapçalades per Mme Danielle, Mme Claudine (electes) i la Catherine (responsable d'agermanaments) . Ens han acollit de manera excepcional i el tracte ha estat exquisit. Ens han portat a sopar al Grand Bleu (Port de la Bastille) on han tancat més tard per poder-nos atendre. Allà s’hi ha incorporat en Sergi Penedès que havia arribat ahir per preparar la festa.
Ha estat un sopar divertit on hem pogut copsar les diferències entre el nostre sistema polític i, sobretot, sobre el diferent sistema d’administració municipal.
Al final, veig que estic escrivint a les 3 de la matinada (penjant a 2/4 e quatre) però, què caram, si hi ha gairebé 400 mataronins i mataronines volent quedar bé aquí, jo també m’he d’esforçar perquè qui vulgui ens pugui seguir.
Rumiant-ho bé , és el de sempre ... a la que sortim de casa, les diferències polítiques es fan més petites encara que hi continuen essent. La Seine n’és testimoni.
