Aquest matí hem estat, amb la carpa, al Nou Parc Central. Com que no ha sigut tant atabalador com ahir, en el sentit de la multitud de canalla reclamant el seu globus ..., hem pogut parlar molt més amb la gent que hi passejava. Vaja, que m'he fet un tip d'escoltar i que és el que m'agrada. La gent està cansada de com van les coses i s'ha desacomplexat. Apart de les crítiques que ens emportem com a polítics, i un cop entomades, entrem a escoltar-los bé i els surt la profunda decepció sobre el com van les coses, sobre les incerteses del futur, sobre com veuen l'avenir. Volen respostes creïbles i poques promeses. Volen que diem les coses pel seu nom i que parlem sense por. Surt molt el tema de la feina, l'atur, però també el mal estat d'alguns carrers, i l'excés de tolerància en algunes actituds poc cíviques, i sobretot, la nova immigració que massa gent percep com a un problema i que, ben segur, serà juntament amb l'economia, un dels grans assumptes que haurem d'abordar.
La gent no entén com, p.e., en l'assumpte del burka, no es pot fer un debat nacional i en canvi, és des dels Ajuntaments, per la proximitat amb la gent, qui ho hem de resoldre. A mi no em fa res pronunciar-m'hi i així ho faig i ho farem. Crec que a Catalunya no ho hem d'admetre. Cal que expliquem molt bé a tothom què significa però cal que, sobretot, els fem entendre on és la línia que separa la voluntat d'integració en la nostra societat. Personalment, em sembla que parlar-ne des de la perspectiva de la "seguretat" és tocar-ho tangencialment. Evidentment que hi és aquest component però em preocupa molt més el significat de distanciament cap al que significa la dignitat de la dona. Que algú la pot portar voluntàriament? Voleu dir? A mi no m'ho sembla.
En definitiva, són aquestes les coses que parlem amb la gent, parlem d'actualitat, de jubilats que amb prou feines arriben a final de mes i encara han d'ajudar a fills sense feina, o de com pateixen molts pares que han treballat tota una vida per donar un futur als seus fills i, ara, senten com els trontolla aquell esforç que van fer. "Tinc tres fills, dos amb carrera ... però no sento que tinguin un futur més suggeridor del que jo tenia ..., jo tenia il·lusió per la democràcia, vaig sortir al carrer a lluitar per un futur millor ... "
Escoltar a la gent però també parlar-los clar.
Ens en sortirem! Però haurem de recuperar la felicitat del sacrifici i buscar la satisfacció en coses senzilles. Trobar-nos a nosaltres mateixos. Ho repeteixo constantment, no és més feliç el que més te sinó el que menys necessita. Haurem de desempallegar-nos de moltes coses però res tornarà a ser igual. La política, tampoc !
