Quan va començar tot el procés, tot apuntava que hi hauria una concentració del mapa de Caixes i que aquesta es faria, atenent l'enfortiment del teixit financer català però també a raons històriques, entre caixes del nostre País. La prova és que en aquests termes se’n ha parlat abastament en públic i en privat, i a tots els mitjans de comunicació.Per tant, a ningú ha d’estranyar que sigui una sorpresa quan es parla d’una SIP amb una potent entitat financera de fora de Catalunya. Personalment, no tinc res en contra ni d’aquesta ni de cap. Entenc que el diner no té pàtria i que qui digui que no busca la millor opció en cada moment quan s’enfronta a una operació financera –sigui d’imposició o de crèdit- o bé és un hipòcrita o és una rara avis i, en tot cas, no representa a la majoria. Ara bé, qui no voldria que fossin les nostres Caixes les que actuessin com a multinacional financeres? Qui no preferiria la fusió donés pas a una gran empresa de casa? Siguem honestos, això ho signaria tothom !
Ara bé, dit tot això, amb l’exigència del Banc d’Espanya i a 15 dies de l’ultimatum, amb el termini pràcticament esgotat, probablement aquesta és una sortida positiva per a la nostra caixa. Sí, dic la nostra perquè és l'entitat històrica de Mataró i del Maresme i molta gent la sent com la de casa. Tampoc podem passar per alt el que us deia abans però sí que 147 anys d’història deixen un pòsit important i una obra social que necessitem i que agraïm. Una SIP blinda l’obra social i el màxim nombre de llocs de treball.
He de dir però, i ho he expressat moltes vegades, que hem trobat a faltar el posicionament públic de l’Ajuntament de Mataró, amb el seu Alcalde al davant, apostant clara i obertament per acompanyar un procés que si bé venia imposat pel Banc d’Espanya, no imposava els partenariats i, per tant, entenc que podríem haver estat fent més costat a la Caixa davant la Generalitat i exigint aquí sí, un lideratge fort i coratjós. Ens hagués agradat que hagués existit el compromís polític de trobar una solució de les que he parlat inicialment. Trista i finalment, en aquest tema, el govern de la Generalitat ha estat desaparegut i quan no, ha anat a remolc del govern de l’Estat.
Tot i això, amb aquesta operació, la Laietana té la possibilitat, si sap jugar bé i si s’hi esforça com n’estic segur, té la possibilitat –dic- d’obrir-se pas ferm amb una capacitat financera que fins ara no tenia. Els perills també hi seran però, és que no hi serien amb les altres opcions? Una operació com al que hem conegut recentment a Girona no està exempta de riscos. Al final, el mercat és el mercat i Bancs i Caixes competeixen per una clientela i si no se’n surten, hauran de tancar oficines que, desenganyem-nos, s'han obert massa alegrement els darrers anys (i parlo de totes les entitats, no de cap en concret). Avui, potser ens sembla una cosa però, d’aquí mesos o anys, ens en semblarà un altra. Tot dependrà, repeteixo, de la capacitat d’adaptació a la nova situació de cada entitat i tots sabem que per jugar, cal tenir els recursos ben orientats i tots en la mateixa direcció. Parlo òbviament i sobretot, dels treballadors de la casa. Els caldrà la màxima informació i transparència sobre el full de ruta del procés per tal de que tothom comprengui que les regles de joc evolucionen i que les decisions es prenen amb responsabilitat i pensant en el bé de la majoria. Per això, també cal fer-ho per ordre i cal entendre que, tot i els focus que els mitjans de comunicació hi tenen fixats, també hi ha uns tempus de negociacions i comunicacions que s’han d’entendre i respectar.
Quan escric aquest post, ja es deu haver acabat el Consell que avui ha celebrat la Caixa i n’ignoro el que s’hi ha acordat. Per tant, tot el que he escrit ho faig amb la prudència d’una foto instantània d’aquest matí.
Cal respectar la seva autonomia i la seva decisió. Desitjar-li molta sort i empenta en aquest camí que, tot apunta, emprendrà perquè necessitem que la Laietana, SIPejada o no, continuï treballant per Mataró i per la nostra comarca, però amb el futur assegurat. Al final, el que cal és mirar endavant i si algú es pensa que perquè l’entitat dominant de la SIP sigui qui és deixarà de treballar amb la caixa, s’equivoca. I tot i que n’hi haurà, també n’hi haurà d’altres que s’hi acostaran, precisament, per aquest motiu. Així és la nostra societat i qui no ho entengui és que no la coneix prou. En un món globalitzat, aniríem enrere si ens tanquéssim només en la història o fem barreja excessiva de sentiment i diner.
Per tant, ànim, i endavant.
