Aquest matí he volgut ser al míting central de la campanya. Com que no es pot ser a per tot i alhora organitzar les properes passes (apart de la pròpia feina fora de la política) m’ho vaig pensar però hi he volgut ser. Aquesta campanya, tota ella, serà de les que faran història. Veig a en Mas –li ho vaig dir personalment a Mataró- cada dia més fi. El veig humil com el primer dia però tranquil i convençut del que fa. És un plaer sentir-lo i per això hi he anat, igual que faré el proper divendres a la festa final de campanya al Palau Sant Jordi.
Avui ha estat més llarg perquè ha parlat en Xavier Trias, la Joana Ortega, en Santi Vila, en Batalla, en Poblet, en Duran i finalment l’Artur. L’Artur m’ha emocionat en contraposar l’insult que hem rebut aquest matí pel somriure del nostre logo amb la seva noblesa. Ha dit “el nostre somriure apel·la a la il·lusió i l’esperança de la gent que vol una Catalunya millor”. Aquest és el meu caràcter i m’agrada aquesta manera de fer.
Nosaltres a la nostra que anem al Canigó. Avui ja hem deixat el gendarme a sota i continuem enfilant-nos cap al cim.
