La gent ens ha acompanyat i cobert amb escreix les expectatives. El dia de l’inici de campanya, vaig demanar als companys i companyes de rebentar el Teresa Maria Roca i ho hem aconseguit. Quan, abans de les vuit, he entrat al pavelló i he vist com estava disposat tot l’entramat ja he vist que ens mancarien cadires i així ha estat. Al final, només de gent asseguda hi havia més de mil persones i hem omplert la graderia. Ningú se’n ha anat decebut perquè l’Artur ha estat brillant. Avui l'Artur volia deixar anar el “pinyol” de demanar el vot als desencantats del PSC. Demanar-lo a persones que no ens han votat mai i que pensen que ens cal un canvi. Fer una campanya en to positiu i constructiu és més complicat però és infinitament més satisfactori i gratificant. Sentir com te les “foten” i fer com si plou és la prova més evident de que anem bé. Som conscients de la responsabilitat que tenim i que encara ens queda la recta final. Jo he intentat fer el símil de l’ascensió al Canigó relacionant el que significa pels catalans aquesta muntanya igual que la Generalitat.
