No havia anat al camp des del Barça - Madrid. Tot i que m'agrada anar-hi, tant per mi, com per l'oportunitat que em dona el futbol de fer una activitat amb en Marc (el meu fill gran), aquest any he fallat gairebé tots els partits. No em veig amb cor de deixar als companys fent carrer i jo anar a futbol. Em penso que en faig un gra massa però què hi farem!
Total, l'important és que avui havíem de guanyar i passar l'eliminatòria. Nit de remuntada i nit de champions. combinació perfecta. Hem patit una mica però he de dir que sempre he tingut bones vibracions. Fins i tot quan ens hem fet el gol en pròpia porta m'ha semblat que aquests nois no volien perdre i ho arreglarien.
No tinc paraules per dir el que fan aquests jugadors. Porto anys i anys anant al camp i no havia vist mai tanta seguretat en les pròpies possibilitats. Hem fet tantes travesses del desert que gairebé ens semblava que hi vivíem. Ara que som a l'oasi i encara que fem allò tant Barcelonista de patir per tot, hi ha alguna cosa en la manera de jugar d'aquests nois que ens dona seguretat.
Visca el Barça! Gràcies Guardiola i gràcies un per un a tots els jugadors.
Repeteixo, no tinc paraules!
