Aquesta tarda he tingut l’honor d’entregar, juntament amb el president de Caixa Laietana, Josep Ibern, el Premi Iluro de Monografia Història 2011 a l’historiadora Montserrat Gurrera per un estudi sobre el desenvolupament del sistema educatiu a Mataró al segle XIX. Gurrera ha resultat l’obra escollida, entre les sis que s’han presentat, per un treball que analitza el creixement de la xarxa escolar a la capital del Maresme entre el 1808 i 1861, en concret l’estudi presentat porta per títol: “L’ensenyament a Mataró duran la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868)”.
La presentació del premi l’he compartida amb el director de Caixa Laietana, Josep Ibern, el president del jurat, Antoni Pladevall i el doctor en història Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya i convidat enguany per pronunciar la conferència d’aquesta edició que ha dedicat a la caceria de bruixes a Catalunya durant els segles XVI i XVII.
El meu ha estat el darrer torn de paraula que he volgut dedicar als valors que amaga aquest guardó tant preuat per la nostra ciutat. El Premi Iluro es va fundar l’any 1959 per festejar el centenari de la Caixa, fundada el 1859 tot i que els permisos de Madrid van arribar el 1863. És el fruit de la il•lusió i el mataronisme de gent vinculada i compromesa amb la ciutat i amb la ponència d’obres culturals de la Caixa. Amaga aquell romanticisme equilibrat pel seny noucentista per la feina ben feta com han sabut fer molt bé persones clau en la seva trajectòria com els germans Mayol, el president de la Caixa, Jaume Recoder, Jaume Llavina o Idelfons Renter.
He destacat també la quantia del premi, que ha passat de les cinc mil pessetes als nou mil euros, i el nivell i l’exigència del jurat –ho demostra el fet que durant set vegades s’ha declarat desert-. L’interès per la història local no ha d’estar renyida amb la qualitat ni amb allò que és important. Sense la dimensió local, la dimensió global es converteix en artificial.
Felicitats Montserrat per aquest premi tant merescut i gràcies Josep per mantenir-lo malgrat els temps que corren!