Aquest matí, a quarts d’onze he anat a la Sala Cabanyes al Lliurament de Premis del 83è concurs públic de pessebres de Mataró.
Estic molt content de que, a Mataró, també siguem líders en aquesta tradició i de tenir tanta afició. NO es fan 83 anys tant fàcilment i és extraordinari veure a tants nens i nenes que acompanyats pels seus pares, continuen aquesta tradició tant familiar.
M’han fet recordar com, per mi, pessebre i família és gairebé una mateixa cosa. De petit, a casa, fer el pessebre era tota una aventura familiar. Des d’anar a buscar la molsa, el suro, el bruc, la sorra a la platja, etc. Fins al fet de fer-lo tots junts, o com cantar-hi nadales mentre fèiem “cagar el tió”, o com passar-hi estones fent el Nadal en família ...
Avui, tot és més ràpid, potser perquè els rellotges van més de pressa o potser perquè nosaltres no sabem gaudir d’aquests petits plaers tant instructius a nivell de valors familiars.
Els pessebristes de Mataró, amb tanta història al darrera, han donat i poden donar molt de sí. Si aquests nens i nenes s’afegeixen a la tradició i se sumen a la associació, Mataró continuarà essent el referent que ja és , avui, a Catalunya en aquest àmbit.
No perdem les nostres coses! Si no ... qui ens farà el magnífic pessebre que tenim cada any a l’Ajuntament? Ells el fan amb molt de gust i de forma voluntària. És tradició també, que la Ciutat els lliuri una figura cada any i així van ampliant-ne la col·lecció per tal de que les futures generacions en puguin continuar gaudint.
Gràcies pessebristes!