Avui havia de ser a Mataró (a la tarda tenia feina) però no m’he pogut resistir de fer aquesta matinal amb final feliç. El recorregut és llarg però és tant preciós que l’havia de fer. Hem anat a la idea i a quarts de dues ja era a Núria, i avall amb el cremallera –sempre s’hi troba algun conegut!-
... el final feliç? Un bon dinar a Ribes, i cap a casa.
