Sant Jordi 2010

Sant Jordi és un dia especial. M’agrada l’ambient perquè és un dia feiner on tot sembla una festa. Treballem però, alhora, ens ho combinem per sortir al carrer a veure l’ambient. La tradició del llibre i la rosa comporta un sentiment de catalanitat profund i la sensació de que val la pena.

Al matí, a les set ja era al despatx i a la una he anat a l’Ajuntament a fer el me torn per acompanyar les visites que volien conèixer la Casa Gran. Entre la una i quarts de tres no hi ha gaires visites i les pots fer allargar tot el que els ve de gust i explicar-los tant l’edifici com curiositats del funcionament que sempre et pregunten. Te’n adones però, del gran desconeixement que hi ha sobre moltes coses i quan de distants estem, moltes vegades, els polítics de la gent. Potser s’hauria de fer més sovint.

Després, dinar de família i a treballar una mica més, fins a quarts de set que he tornat a capbussar-me en la festa. Passejada per la Riera i a veure l'actuació dels Capgrossos i la dormida de tota la gegantada de la Ciutat.

Avui hem denunciat que el PSC va acostant i confonent la imatge institucional amb la seva

Aquest matí hem convocat una roda de premsa per denunciar l’apropiació de la imatge institucional que d’un temps cap aquí està fent el PSC. De fet a l’àmbit nacional ja ha estat denunciat, tant per CiU com per alguns mitjans de comunicació. Però Mataró, lluny de ser una excepció, és un dels casos on el vincle entre la imatge del PSC com a partit i la institucional cada vegada és més gran.

Quan parlem d’imatges no cal explicar-se gaire. El que cal fer és mostrar-les i tothom pot jutjar per ell mateix. Per això us en deixo unes quantes. A més, aquí hi trobareu el text íntegre de la nota de premsa i tota la informació que hem donat als mitjans.

La de sobre hauria de ser sempre la imatge institucional del nostre Ajuntament, però el que trobem són coses semblants al que hi ha a sota

A més de tot el que podeu trobar al web del grup, també us deixo el vídeo de la roda de premsa.

Més infomarció a:

PRESENTACIÓ LLIURADA A LA RODA DE PREMSA

NÚMERO ESPECIAL DEL PARLEM-NE

Del projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683:2003): una escola popular

He afegit una D al títol del llibre que aquest vespre s’ha presentat al nou edifici de l’Escola Pia de Mataró per lligar-ho amb una realitat que, fins avui, no se m’havia fet tant evident o, com a mínim, no me l’havia plantejat així.

Jo sóc producte “Del” projecte educatiu de l’Escola Pia. Sens dubte. Primer a Arenys i després aquí a Mataró. Al Col·legi Cassà d’Arenys hi teníem un director escolapi. El primer que vaig conèixer, el Ricard Manich, era de la vella escola, del que es feia respectar per una autoritat autoritàriament autoritària. Potser exagero o com que jo era molt petit, així m’ho semblava. No en puc parlar malament perquè sota el negre del vestit s’hi amagava un home tendre que, a la mínima, maldava per repartir els caramels de pal que sempre portava per a premiar els bons comportaments. Era el Pare Manich ! Després va venir en Salvador Freixas, el Pare Freixas. Un canvi radical perquè, apart de més jove (sotana fora), li va tocar viure i fer la transició des de l’època de la dictadura franquista a la democràcia. Encara en recordo les sortides amb aquell 124 verd blavós i la seva ferma voluntat d’educar-nos integralment fent-nos aprendre que una escola no viu només de mestres i alumnes sinó que s’ha de mantenir: pintar, arreglar, modernitzar, etc. Recordo el dia en que em va dir: nano, posa’t al costat del telèfon i quan truquin, despenges i sense escoltar què volen els diu: “Bon dia, l’escola estarà tancada fins dijous que ve” i penges. Era el 20 de novembre del 75 i me’n faig fer un tip durant tot el matí.

I després del Pare Freixas, a qui per cert no he tornat a veure fins el dia de la beatificació del Dr. Samsó , va venir un altre canvi radical: el Pare Joan. Per dir-ho d’alguna manera, era una barreja sumada entre els dos anteriors. Sempre em va semblar un home senzill i sensible, un home dels que es fa estimar a la primera. Ell em va obrir el camí cap a l’escola Pia de Mataró, a Santa Anna i, tot i que primer havia de fer el BUP, circumstàncies de l’època i la meva predisposició cap els ordinadors em van portar cap a la Formació Professional que finalment em va obrir les portes del món professional perquè un altre “Pare”, el Pare Carles, em va fer el contacte o la recomanació de la meva primera feina, a Can Casabella del carrer Sant Joan.

Al final, la presentació del llibre d’aquesta tarda, excepcional com sempre en Ramon Reixach i un plaer escoltar a l’autor, el Pare Joan Florensa i Parés, m’ha fet reviure tot el que per a mi significa l’Escola Pia i a qui tant li dec.

Moltes gràcies a tots els escolapis i escolàpies (que també vaig anar-hi un any –amb la Madre Tomasa-) que des de 1683 amb no poc esforç heu ajudat tantes i tantes persones que, com jo, no se si mai us ho podrem agrair prou. Gràcies i sempre a la vostra disposició

Xavier Bosch, Premi Sant Jordi, avui a Mataró.

Aquesta tarda hem tingut una gran conferència a càrrec de Xavier Bosch.

L’any passat, va guanyar el Sant Jordi per la seva novella “Se sabrà tot” i ha començat fent honor al seu gran coneixement de l’estat de la literatura catalana de la que ha parlat del bon estat quan a la riquesa en nombre de publicacions (potser no tant en quantitat per unitat) i de la no tant bona salut de la llengua per la tendència a portar l’escriptura a l’argot col·loquial. Ha posat exemples com el de que si en català s’utilitza la expressió encimbellar-se ens costa d’entendre en canvi, en castellà p.e. tothom utilitzar la de “encaramarse”. Tal com si per al gran públic, llegir segons quin tipus de llenguatge li faci més difícil la seva comprensió. Si bé ha començat així, per mitjà de l’argument de la seva premiada novel·la, ha anat a glossar les dificultats del periodisme actual, atrevint-se a qüestionar seriosament la seva independència i fent gala del seu tarannà de no tenir pels a la llengua. Així, ha demanat als professionals del periodisme un esforç per sortir-se de les línies traçades que el poder polític en connivència amb els gran grups de comunicació els marquen contínuament de forma que se’ls orienta a parlar de les coses que interessen i sota la mirada dibuixada prèviament.

Aquest és un debat que cada vegada es fa més palès dins el món periodístic. Gràcies Xavier. Et felicito.

Amb el nou Parlem-ne a les mans

Tinc el nou Parlem-ne a les mans. En aquest moment ja el podeu llegir si aneu al nostre web, a l’apartat d’informació, però aviat el tindrem també en paper i la gent que ens ho ha demanat el rebran a casa.

Si encara no ho heu fet, podeu demanar-nos que us el fem arribar enviant-nos un correu electrònic (aquí) amb les postres dades (nom, adreça, codi postal).

Al número 102, que és el que tinc a les mans, surten els temes del darrer Ple Municipal, a la primera pàgina explica les nostres propostes demanant que l’ajuntament redacti i aprovi una ordenança municipal específica per regular el tema dels locals en els quals es pretengui exercir la prostitució i la que vam presentar per demanar que el domini matronoticies.cat estigui en mans de l’ajuntament. Cap d’elles acceptades pel govern.

A la tercera pàgina hi ha una altra proposta, aquesta aprovada amb els vots de tots els grups excepte la CUP, per instar a l’Estat que faci els canvis necessaris per evitar la multireincidència en la delinqüència. Un tema que cada dia ens afecta més.

Altres temes com les preguntes sobre el Triangle dels Molins i el projecte del Nou Teatre-Auditori o el Prec, no acceptat, perquè l’usuari no hagi de suportar l’increment del transport públic a causa de l’augment de l’IVA previst pel govern central, omplen la resta de pàgines juntament amb altres temes com la liquidació del pressupost 2009 i la pregunta sobre el futur de l’Agència de Promoció de la Ciutat.

No hi falta una referència a l’activitat de CiU a la ciutat, en aquest cas la visita que fa pocs dies va fer a Mataró i el Maresme el secretari general d’UDC, en Josep M. Pelegri.

XVI edició de la Marxa Sant Jordi, amb la UEC Mataró

Aquest matí, una bona colla d’esportistes de totes les edats hem fet la tradicional marxa de Sant Jordi que, com cada any, organitza la UEC de Mataró.

Hi havia tres modalitats: a peu, corrent i BTT, a més de diferents circuits i distàncies.

En el meu cas, la Colla Quin País s’ha decidit pels 21km a peu i a les 8,15h puntualment s’ha donat la sortida.

Bona organització, a qui cal agrair l’esforç enorme que significa tot el muntatge, i gran matinal d’excursionisme. No hi ha hagut amuntegaments i el traçat era molt ben marcat. El dia tapat feia que es notés més l’humitat però ha fet que no notéssim tant la calor. En un dia assolellat haguéssim patit molt més.

Hi hem esmerçat quatre hores i mitja, sense aturar-nos en contemplacions. Només els avituallaments. Com que no portàvem plànol i hem agafat tants trencants no puc explicar amb detall el recorregut però ho podeu seguir amb la tecnologia en el mapa que m’ha passat en David Monreal.

En Jordi ho intenta a la tradicional en el seu post de la mateixa manera que lamenta l’estat d’algun servei (“aseos”) del Parc Forestal.

Radar virtual d’avions en vol. Coses de la ciència.

Ho havia vist alguna vegada com a curiositat i, avui, el 3x24 m’ho ha recordat.

Ho penjo com a curiositat i s’hi pot accedir a temps real.

És impressionant la ciència que tenim avui però, de tant en tant, la natura en recorda com de petits som davant el seu poder, com si volés fer-nos recuperar una humilitat que oblidem massa vegades.

UE Mataró. Campions de la fase regular de la EBA

Avui he viscut una gesta dels homes del bàsquet del Mataró. Aquesta tarda he pogut anar al Palau a donar suport a l’equip i he gaudit d’una gran tarda de bàsquet. El Granollers no ho ha posat gens fàcil i els tres primers quarts han estat molt igualats.

Quan ens semblava que patiríem fins al final, l’equip ha reaccionat i el darrer quart ha estat apoteòsic. Ens hem distanciat i hem acabat guanyant bé!

Enhorabona!

Ara, d’aquí a quinze dies, fase d’ascens a la LEB Plata.

Som-hi nois !

Fixeu-vos que he pescat, en directe, la foto del darrer triple que ha deixat el resultat en 78 a 62.

e-commretail Show 2010. Barcelona

Ahir i avui s’ha celebrat a Barcelona e-commretail. Una nova fira que pretén situar tota la oferta de coneixement professional sobre el comerç electrònic i internet. Hi ha hagut 4 sales de conferències, totes plenes de gom a gom tots dos dies.

Ha valgut la pena perquè hi ha hagut molt moviment. És la efervescència d’internet!

Hi érem uns quants els mataronins que ens hi hem mogut i em sabria greu oblidar-me’n algun. Si és així, prego un mail i l’afegiré.

Ens hi hem trobat exposant els de GUELL CONSULTING, EINNOVA, KRITER INTERNET, a en Martí de DERECHO en alguna conferència, i a la Sònia Graupera (de Fira BCN) sempre atenta a qualsevol necessitat dels expositors o visitants. Hi he pogut saludar l’alfons de FINANCIAL que també ha passat per allà, o a l’Albert Costa –no se el nom de l’empresa que ha creat recentment a Mataró- i ben segur que molts que no hauré vist.

Tot plegat, Mataró ben representada i en plena ebullició.

Trobada amb les associacions de veïns de Mataró

Ahir al vespre, vam mantenir una trobada amb gairebé totes les associacions de veïns de la Ciutat, més la Federació (FAVM)

Personalment trobo que aquest tipus de trobades són molt útils tant per mi com per tothom. És una oportunitat per a que tothom digui la seva i compartir la visió sobre els diferents temes de Ciutat.

Em sembla que ho vam tocar gairebé tot, tant del dia a dia com a nivell estratègic i crec que vam assolir un grau de sinceritat important i n’estic molt content. No és fàcil reunir-los i trobo que hi hauria d'haver més oportunitats. Evidentment va servir per escoltar-los i van preguntar-me el que van voler.

Gràcies a tots i a totes. Per mi, va valer la pena.

Nota de premsa

Graduació universitària de darrera promoció de la EUM i la EUPMT

Un any més, he assistit a l’acte de graduació de les escoles universitàries de casa. És un acte que m’agrada perquè s’hi reflexa molta il·lusió. Joves que s’incorporen al món laboral, i alguns que ja hi són de fa temps i han combinat estudi i feina –doble mèrit- fins aconseguir el tant esperat títol que els acredita.

Molt important! Molt important i n’han d’estar orgullosos però els caldrà continuar l’esforç i no perdre cap oportunitat d’ampliar coneixements i continuar formant-se. La carrera no és cap garantia d’èxit però és As importantíssim. En Dídac Lee va dir que aquell acte és el més proper que ell havia estat de la seva graduació i, jo, podria dir el mateix. És cert que per sortir-se’n a la vida no cal tenir carrera però sí la persistència en l’esforç i la creença en l’èxit.

Els joves que aquesta tarda han rebut el diploma, en acte solemne, que els acredita han de donar molta importància al que han fet i s’ha d’assaborir. Ara bé, no ens hem d’adormir. Han fet un cim però no el cim. Si se’m permet, i amb el símil de muntanya, hi ha cims que enganyen, cims als que en arribar-hi t’obren la vista a nous cims més alts. Així és la vida!

Vivim en un món molt competitiu on els CV,s són cada vegada més extensos i els “atributs” dels diferents candidats i candidates per a cada feina són impressionants. Segur que ho aconseguireu.

Admiro al Dídac i us en explicaré una anècdota que el defineix i és una de les claus del seu èxit.

Fa un parell d’anys em va tocar organitzar un Retreat d’EO i ho vaig fer per la Vall de Camprodon aprofitant les caminades que ens ofereix la vall. Divendres, el primer dia, només trobar-nos, ja els vaig fer caminar des de Setcases fins a Tregurà. Jo, anava al final de la marxa procurant que ningú quedés enrere i fent-la petar. Gairebé al final, el Grup es va anar ajuntant i vaig parlar amb en Dídac. Resulta que, per els peus plans, mai havia caminat tant ! Doncs ni ens ho havia dit ni es va queixar ni anava amb el grup de cua. Al contrari ! es va esforçar; va patir i ho va fer. Aquest és el Dídac, l’emprenedor que sap sofrir quan toca per aconseguir noves fites. En va acabar més orgullós que un gíngol !

Què vull dir al final ... que emprendre també és saber sofrir fent el que calgui quan toca. De la mateixa manera que moltes coses s’han fet perquè no sabien que eren impossibles, no ens deixem mai barrar el pas per límits imposats. Cal provar-se i provar-ho !

Sembla que el problema de Can Fàbregas s’allargarà.

Divendres a la tarda, d’urgència, se’ns va convocar per explicar-nos les darreres novetats sobre Can Fàbregas.

L’alcalde ho va fer tant ràpid que, als portaveus dels grups, ens era impossible apuntar el que explicava.

De seguida me’n vaig adonar que ens estava avançant una roda de premsa (que va donar immediatament) en la que ens volia treure ferro a la situació de 4 interlocutòries que el Jutge li havia fet arribar.

No crec que, aquesta, sigui una bona actitud per afrontar els problemes perquè la seva cara i la del regidor d’urbanisme no corresponien amb el que ens volia fer creure i el que després ha volgut fer creure a la opinió pública i, de fet, s’ha publicat.

En realitat, el tema va per a llarg i després de dir-nos que hi hauria sobreseïment, aquestes interlocutòries proven que el jutge vol continuar fent la feina i anar al fons de la qüestió. Imputa a una arquitecta municipal i demana una colla de testificacions i que se li aporti documentació relacionada amb la compravenda i el procés urbanístic. Això sí que és important i no el que es continuï el trasllat, que de fet no és tant així. Cal recordar que les obres de trasllat havien quedat paralitzades i tant la nau trossejada com el subsòl s’estan malmeten a la intempèrie i, per tant, el jutge mana protegir-ho. Tothom ha pogut veure que no queda pràcticament res a traslladar i, per tant, acabar la feina és el més lògic i prudent.

El preocupant del fet és que no veig actitud d’afrontar la situació amb la seriositat que s’exigiria. El govern està entestat en la seva ceguesa i el impedeix fer front a la problemàtica que la seva maldestra actuació ens deixa.

No ens han contestat la nostra proposta de que les forces polítiques, unides, fem una visita al Corte Inglés per parlar-hi i fer-los avinent el nostre compromís i demanar –los que no prenguin cap determinació precipitada (en funció del que acabi dient el jutge) sinó que continuïn apostant per Mataró. Tampoc, l’Alcalde, respon a la nostra petició de mantenir-nos informats documentalment cosa, lògica, que li vam demanar donat que hi hauria un grup municipal que la tindria i, per tant, s’acabaria sabent. Semblava lògic que l’Alcalde compartís amb nosaltres aquest mal tràngol però ni així. Estic convençut que, a hores d’ara, ningú es creu la teoria que repica el PSC amb la seva ventrilòquia: nosaltres volem El Corte Inglés i els altres no!

Continuem respectant la presumpció d’innocència i crec que la nostra posició és del tot elegant. No se quin suport més necessita l’Alcalde per a que ens tracti d’una manera més intel·ligent ... però el que no pot fer és canviar els fets. Nosaltres tindrem paciència però aquest endarreriment d’anys en el full de ruta per la instauració de la locomotora comercial està fent un forat econòmic enorme a PUMSA i està palesant el mal estil de fer política dels actuals responsables municipals.

Aquí trobareu la nota de premsa de CiU

Aquí la noti del Capgròs després de la roda premsa de l'Alcalde

Aquí el que diu el PSC pensant en separar a bons i dolents. Com sempre!