He afegit una D al títol del llibre que aquest vespre s’ha presentat al nou edifici de l’Escola Pia de Mataró per lligar-ho amb una realitat que, fins avui, no se m’havia fet tant evident o, com a mínim, no me l’havia plantejat així.
Jo sóc producte “Del” projecte educatiu de l’Escola Pia. Sens dubte. Primer a Arenys i després aquí a Mataró. Al Col·legi Cassà d’Arenys hi teníem un director escolapi. El primer que vaig conèixer, el Ricard Manich, era de la vella escola, del que es feia respectar per una autoritat autoritàriament autoritària. Potser exagero o com que jo era molt petit, així m’ho semblava. No en puc parlar malament perquè sota el negre del vestit s’hi amagava un home tendre que, a la mínima, maldava per repartir els caramels de pal que sempre portava per a premiar els bons comportaments. Era el Pare Manich ! Després va venir en Salvador Freixas, el Pare Freixas. Un canvi radical perquè, apart de més jove (sotana fora), li va tocar viure i fer la transició des de l’època de la dictadura franquista a la democràcia. Encara en recordo les sortides amb aquell 124 verd blavós i la seva ferma voluntat d’educar-nos integralment fent-nos aprendre que una escola no viu només de mestres i alumnes sinó que s’ha de mantenir: pintar, arreglar, modernitzar, etc. Recordo el dia en que em va dir: nano, posa’t al costat del telèfon i quan truquin, despenges i sense escoltar què volen els diu: “Bon dia, l’escola estarà tancada fins dijous que ve” i penges. Era el 20 de novembre del 75 i me’n faig fer un tip durant tot el matí.
I després del Pare Freixas, a qui per cert no he tornat a veure fins el dia de la beatificació del Dr. Samsó , va venir un altre canvi radical: el Pare Joan. Per dir-ho d’alguna manera, era una barreja sumada entre els dos anteriors. Sempre em va semblar un home senzill i sensible, un home dels que es fa estimar a la primera. Ell em va obrir el camí cap a l’escola Pia de Mataró, a Santa Anna i, tot i que primer havia de fer el BUP, circumstàncies de l’època i la meva predisposició cap els ordinadors em van portar cap a la Formació Professional que finalment em va obrir les portes del món professional perquè un altre “Pare”, el Pare Carles, em va fer el contacte o la recomanació de la meva primera feina, a Can Casabella del carrer Sant Joan.
Al final, la presentació del llibre d’aquesta tarda, excepcional com sempre en Ramon Reixach i un plaer escoltar a l’autor, el Pare Joan Florensa i Parés, m’ha fet reviure tot el que per a mi significa l’Escola Pia i a qui tant li dec.
