Aquesta tarda hem tingut una gran conferència a càrrec de Xavier Bosch.
L’any passat, va guanyar el Sant Jordi per la seva novella “Se sabrà tot” i ha començat fent honor al seu gran coneixement de l’estat de la literatura catalana de la que ha parlat del bon estat quan a la riquesa en nombre de publicacions (potser no tant en quantitat per unitat) i de la no tant bona salut de la llengua per la tendència a portar l’escriptura a l’argot col·loquial. Ha posat exemples com el de que si en català s’utilitza la expressió encimbellar-se ens costa d’entendre en canvi, en castellà p.e. tothom utilitzar la de “encaramarse”. Tal com si per al gran públic, llegir segons quin tipus de llenguatge li faci més difícil la seva comprensió. Si bé ha començat així, per mitjà de l’argument de la seva premiada novel·la, ha anat a glossar les dificultats del periodisme actual, atrevint-se a qüestionar seriosament la seva independència i fent gala del seu tarannà de no tenir pels a la llengua. Així, ha demanat als professionals del periodisme un esforç per sortir-se de les línies traçades que el poder polític en connivència amb els gran grups de comunicació els marquen contínuament de forma que se’ls orienta a parlar de les coses que interessen i sota la mirada dibuixada prèviament.
Aquest és un debat que cada vegada es fa més palès dins el món periodístic. Gràcies Xavier. Et felicito.
