Avui hem fet la meva presentació pública a la Sala Cabañes. M’hi he esforçat tot el que he pogut. He estudiat molt el discurs, però m’ha sortit un pel llarg. Al final, més de mitja hora, la meva primera mitja hora. No pretenia ser un repàs exhaustiu, però m’ha semblat que havia de dir el que penso en els temes més importants que tenim sobre la taula: urbanisme i habitatge, mobilitat i immigració, sense deixar de desgranar algunes de les propostes que ja tenim treballades.
M’he sentit còmode a l’escenari. Espero que demà el podreu veure a www.joanmora.cat, a l’apartat CiU TV. M’agradaria tenir els vostres comentaris, no us talleu d’escriure’m.
Artur, cada vegada que fem alguna cosa junts penso el mateix. No t’arronsis. Això és el que volen que fem. Ni toca, ni molt menys. Endavant les “atxes”.
I un pensament per a tots els companys que m’ajudeu i que sou molts. Un esdeveniment així porta molta feina. Ho sé perquè hi he estat mots cops (mai sobre l’escenari) i sé el que és.
Gràcies de veritat.
I escolteu, 105 dies pel 27 de maig.
Quin País !
M’he sentit còmode a l’escenari. Espero que demà el podreu veure a www.joanmora.cat, a l’apartat CiU TV. M’agradaria tenir els vostres comentaris, no us talleu d’escriure’m.
Artur, cada vegada que fem alguna cosa junts penso el mateix. No t’arronsis. Això és el que volen que fem. Ni toca, ni molt menys. Endavant les “atxes”.
I un pensament per a tots els companys que m’ajudeu i que sou molts. Un esdeveniment així porta molta feina. Ho sé perquè hi he estat mots cops (mai sobre l’escenari) i sé el que és.
Gràcies de veritat.
I escolteu, 105 dies pel 27 de maig.
Quin País !
