De vegades les coses són curioses.
Ha estat un plaer escoltar al guia explicar-nos la història de l’església i les seves peripècies. Alguna de “capgrossos” (permeteu-me l’expressió) com l’anècdota de la imatge de la Puríssima d’en Frederic Marés, que es va fer més gran del compte per culpa de les males mides que, a l’artista, li van donar els mateixos amics de Valls.
Fins allà he hagut d’anar per conèixer la història de Sant Aleix.
Hem visitat també l’Ajuntament, la sala de plens que és, al mateix temps, la sala de Vallencs il·lustres (Galeria de ciutadans il·lustres) i hem acabat amb la Capella del Roser, amb les seves meravelloses rajoles commemoratives de la Batalla de Lepant.
Cap a l’hora de dinar, ens hem arribat a Santes Creus, on hi hem fet la calçotada (Hostal Grau) i, a la tarda, hem visitat el Monestir.
Hi hem anat tot un autocar, com cada any des d’en fa molts, organitzat per en Toni Noè, a qui no li costa gens fer-se càrrec d’aquestes coses. Gràcies Toni i Sant Aleix. Ens hem divertit, oi ?
Per cert, aquest any, els calçots no eren com els d’altres anys –o m’ho ha semblat a mi-
