POR QUÉ CAYÓ UN CABLE ?

Normalment no parlo de política nacional ni estatal però és que, avui, no me'n puc estar.

A la tarda he sentit al Diputado Manuel Mas interpelar al Ministro Joan Clos sobre l'apagada. Vaja, és exactament el que CiU denuncia quan diu que el PSC quan agafa el pont aeri perd la força i s'oblida de qui el vota. Absolutament vergonyós. Encara no sé si li ha preguntat quelcom o li ha fet festetes ... però, en definitiva, es tractava de tapar-li les vergonyes al Ministro i al que el va precedir.

Mentre escric aquest bloc, veig les imatges per TV i sento el Ministro com diu que "Por qué cayó un cable ?" i més tard "la red de Catalunya y BCN, en relación a la red española, está en la media de calidad, quizás un poco por encima" ... i un minut més tard el Conseller Castells dient que en algunes zones de Catalunya s'està en una "ENORME PRECARIETAT" -no se si parlava de la zona de BCN- En què quedem ? Senyors socialistes, quin dia ens asseurem i farem el que s'ha de fer ! que no veuen que se'ns rifen ! que no veuen que tenen el síndrome d'Estocolm sense adonar-se'n.

No em crec que vulguin fer de Catalunya un país de segona perquè, entre altres coses, vostès són Catalans i ningú vol que el seu País no sigui capdavanter. I si no és per voluntat és pitjor. Quan se'n adonin ens costarà molt més reaccionar. Repeteixo, quin dia ens asseurem i farem el que s'ha de fer ?

Ah ! i un altre cosa, després ens gastarem “quartos” de tots en fer estudis per saber perquè la gent no va a votar ? Au home !

QUE LES COSES FUNCIONIN ...

Aquest matí hem tingut el Ple de constitució del Consell Comarcal on, per dir-ho clar, el més noticiable és la socio-convergència.

Com a portaveu del grup de CiU, m'ha tocat fer el discurs que precedia a la votació. Dels cinc grups polítics, quatre tenen portaveu de Mataró. Tots menys IC que, a més, s'ha auto exclòs del govern en no acceptar a Josep Jo com a President. Els la deu haver fet molt grossa !! tenint en compte la facilitat amb la que s'aferren al govern en molts casos.

Com he dit aquest matí, els reptes necessitaran consens perquè singularitats municipals hauran de ser contemplades directament. Un exemple ... el de les Universitats o un altre, Mataró té, de fa molts anys, una televisió (TVM) que ha lluitat i lluita per tirar endavant i que de cap manera pot veure's afectada per la competència d'una pública que "tiri amb pólvora del Rey". Per cert, ja s'han publicat les Bases petició pública d'ofertes per a l'adjudicació dels contractes per a la gestió del Canal Públic de Televisió de Mataró núm. 1 (Canal TDT Centre i Baix Maresme).

Des de Mataró, a CiU hem dit durant tota la campanya que és una despesa absolutament innecessària per a la Ciutat i que no ve a cobrir res sinó a encarir el govern.

... i aquest conte s'ha acabat.

Aquesta tarda hem anat a tancar amb el regust del que ja sap que això s'acaba. Potser el fet de ser diumenge ha portat més gent del normal a tot el recorregut.

En general, a les cares de les colles s'hi veia cansament. Res a dir després del tip que se'n fan !! Són l'ànima i l'espina dorsal de la Festa Major. Ells ho saben i ho fan tot per quedar bé.
Gràcies nois !

Per cert, us deixo la foto d'una nova colla castellera que ha sortit espontàniament al carrer Sant Joan. De moment hi ha la pinya i l’anxaneta, però han fet la primera torre de 2 en honor de l'Àliga.

... i aquest conte s'ha acabat.

GLÒRIA A LES SANTES !!

Aprofito a mig dia de diumenge, per endreçar correus i escriure al bloc. Aquests dies tot just he tingut temps de llegir, des de la PDA, el més important però no m’he posat a la feina. I és que, és Festa Major, caram !!

Estic fent repàs de les fotos que he anat fent aquests dies i revivint els millors moments. Les penjaré sense massa comentaris perquè tinc el temps just. D’altre banda, totes parlen per si soles. Potser destacar la novetat d’ahir a la nit: el “No n’hi ha prou!” va ser una gran festa que, afortunadament, va anar molt bé. Vaig patir una mica en veure la gentada i el foc de les figures. Al principi patia pel que em semblava que podia passar però, de mica en mica, vaig entrar a la festa i encara estic parat pensant com m’ho feia per saltar en mig pam quadrat.

Ah ! i premi al company regidor més “marxós” per en Toni Guirao. Aquests dies també van bé per anar coneixent als companys de consistori. Potser és qüestió de químiques, però hi ha qui es desinhibeix més i qui està més tibat. Suposo que ja ens anirem coneixent ...

La festa major

CRIDA A LA FESTA MAJOR. QUIN ESPECTACLE !

Estem en plenes Santes i ahir tocava el marítim amb la milla internacional - Memorial Ventura Brunet que, com cada any, organitza el Centre atlètic Laietània i on els atletes de la casa hi van tenir un gran paper.

.Més tard, les havaneres de cada any van donar-nos l'oportunitat de gaudir de la música, amics i cremat compartint moments amb la gent de sempre. Total que sense adonar-me'n se'ns van fer les dues i avui era dia de feina.

.

A les 9 havia de ser al Consell Comarcal a la Junta de portaveus per a preparar el ple de constitució de dilluns que ve. M'he llevat corrent i ja no he parat fins a les 5 de la matinada perquè he arribat a casa "a les últimes". La reunió ha durat poc però, he marxat pitant a Barcelona a fer una visita, i no he arribat al despatx fins a les quatre. Just per contestar correus, lligar temes i sense temps per canviar-me anar a l'Ajuntament per la Crida.

.

Quin espectacle ! La riera plena de gom a gom. El meu primer dia de "balcó". He vist desenes de crides però mai "des de dalt" i per tant mai havia estat conscients de tots els detalls de l'organització i de l'ordre que impera a l'acte. La riera feia goig de veure i he d'agraïr als mataronins el privilegi que m'han donat de poder viure aquests instants des d'aquesta posició.

Gràcies, de veritat !

Després hem fet el "sopar a la fresca" que s'ha convertit també en una tradició encara que potser l'haurem de repensar. És complicat perquè tanta gent no pot sopar en una hora i se'ns fa difícil poder ser a tot el Desvetllament. De tota manera, a la gent que s'estima més la tranquil.litat li va més que bé.

ESCAPADA I RUIXADA

Aquest any he tornat a la nit ! ! Amb el meu fill petit i un nebot, tots de 12 anys, hem entrat de ple al correfoc. Una hora i mitja de pólvora, foc, espurnes, salts i crits ! Un altre espectacle, vaja ! Potser fa 6 anys que no hi anava i crec que cada dia és millor. Hem acabat tant assedegats que m'he pres un litre seguit de granisat. Primera suada forta de les Santes !

.

Després, que si sí que si no hem anat a treure el nas a la ruixada, però els nanos estaven acabant els torrons i tenien poques ganes de gresca. Segurament el fet que, majoritàriament, hi hagués gent més gran que ells els ha fet sentir cohibits. La veritat és que es pot aplicar allò de que "¡UNA RETIRADA A TIEMPO ES UNA VICTORIA!" i, per tant, tancar els ànecs a les 5 del matí ja està bé.

Demà més !

CRIDA A LA FESTA MAJOR. QUIN ESPECTACLE !

Estem en plenes Santes i ahir tocava el marítim amb la Milla Internacional - Memorial Ventura Brunet que, com cada any, organitza el Centre Atlètic Laietània i on els atletes de la casa hi van tenir un gran paper.

Més tard, les havaneres de cada any van donar-nos l'oportunitat de gaudir de la música, amics i cremat compartint moments amb la gent de sempre. Total que sense adonar-me'n se'ns van fer les dues i avui era dia de feina.

A les 9 havia de ser al Consell Comarcal a la Junta de portaveus per a preparar el Ple de Constitució de dilluns que ve. M'he llevat corrent i ja no he parat fins a les 5 de la matinada perquè he arribat a casa "a les últimes". La reunió ha durat poc però he marxat pitant a Barcelona a fer una visita i no he arribat al despatx fins a les quatre. Just per contestar correus, lligar temes i sense temps per canviar-me anar a l'Ajuntament per a la Crida.

Quin espectacle ! La riera plena de gom a gom. El meu primer dia de "balcó". He vist desenes de crides però mai "des de dalt" i per tant mai havia estat conscients de tots els detalls de l'organització i de l'ordre que impera a l'acte. La Riera feia goig de veure i he d’agrair als mataronins el privilegi que m'han donat de poder viure aquests instants des d'aquesta posició. Gràcies, de veritat !

Després hem fet el "Sopar a la Fresca" que s'ha convertit també en una tradició encara que potser l'haurem de repensar. És complicat perquè tanta gent no pot sopar en una hora i se'ns fa difícil poder ser a tot el Desvetllament. De tota manera, a la gent que s'estima més la tranquil·litat li va més que bé.

ESCAPADA I RUIXADA

Aquest any he tornat a la nit !! Amb el meu fill petit i un nebot, ambdós de 12 anys, hem entrat de ple al correfoc. Una hora i mitja de pólvora, foc, espurnes, salts i crits ! Un altre espectacle, vaja ! Potser fa 6 anys que no hi anava i crec que cada dia és millor.

Hem acabat tant assedegats que m'he pres un litre seguit de granissat. Primera suada forta de les Santes ! Després, que si sí, que si no, hem anat atreure el nas a la ruixada però els nanos estaven acabant els torrons i tenien poques ganes de gresca. Segurament el fet de que, majoritàriament, hi hagués gent més gran que ells els ha fet sentir cohibits. La veritat és que es pot aplicar allò de que "¡UNA RETIRADA A TIEMPO ES UNA VICTORIA!" i, per tant, tancar els ànecs a les 5 del matí ja està bé.

Demà més !

CASTELLS, SANTES, CAPGROSSOS I COLOMS

Avui no hem tingut una diada castellera "normal", i potser a la Plaça Santa Anna ja mai més se'n podrà fer cap que no ens recordi què va passar el 2006.

Els Capgrossos hi han posat el coll, com sempre, i alguna cosa més. Es notava que es volia fer perfecte. Tot estava preparat perquè fos així i tot ha sortit bé.

Dic que no ha estat un dia normal perquè les emocions eren a flor de pell. Tots teníem a la Mariona al cap i els nois i noies de la colla n'eren molt conscients. Tothom s'hi ha esforçat i l'homenatge ha esclatat al final, quan s'han fet els pilars i s'han alliberat els coloms.

Segur que els ulls de la castellera eren clavats a la Plaça.

Olor de Santes

La gegantada presagia que ja tenim Les Santes aquí. No em cansaré mai de veure les cares de la canalla veient tants gegants i tanta festa. És la primera ocasió per trobar a tothom a la Rambla i per la Riera. En acabat, hem anat al festival d’estiu que els amics de la Casa d’Andalusia han fet a Cerdanyola. Es tractava de la festa de fi de curs i veure, també, a la canalla ballar i gaudir de l’escenari ha estat tot un espectacle. La gràcia es porta a la sang i algunes –sobretot- ja apunten maneres.

Ahir al vespre varem ser a Can Xalant, a la jornada de portes obertes. La masia és preciosa i amb un gran entorn. Segurament el fet de fer una visita molt ràpida als tallers i sense profunditat em va impedir apreciar l’art que s’hi cova.

Ple de 5 hores i mitja

Omplir 330 minuts no sembla senzill però a mi m’ha passat el temps volant. Encara que les cadires dels regidors són incòmodes, ho són molt més les del públic. El meu problema d’ubicació és que em sento com si estigués al bell mig de la sala (gaire bé hi sóc) i en una posició ni ergonòmica, ni operativa, ja que sempre he d’estar en una mala posició per parlar de cara a algú o per escoltar. Del contingut del Ple en destaquen alguns temes que, com el de la nostra proposta de fer una Casa-Museu on va néixer Puig i Cadafalch, portaran cua.

Al matí, vaig ser a Argentona, on estan a punt d’inaugurar un Gimnàs virtual. Vaig provar les bicicletes, l’eslàlom i la lluita. Es tracta d’interactuar amb jocs de forma que fer exercici sigui més distret i agradable, tot sempre sota control mèdic i esportiu, per a controlar tots els paràmetres d’esforç i salut.

Els assumptes polítics de la setmana van començar dilluns amb la Comissió informativa d’Innovació i Presidència i dimarts amb el Consell de PUMSA. Ja ho anirem veient, però la primera no sembla que tingui –de moment- massa sentit i, en canvi, se’ns gira feina a PUMSA. Vaja, com era d’esperar !

MISSA A SANT SIMÓ

Aquesta tarda he estat a Sant Simó a la Missa de la Mare de Déu del Carme. La meva àvia hi tenia una gran devoció i no es perdia mai cap sortida en barca. No se pas com s’ho feia per, amb 90 anys, encara aguantar la passejada pel mar. Els pescadors la portaven com una reina i ella –em penso que- s’hi sentia.

Ahir al vespre, els amics de l’Esbart Dansaire d’iluro ens van obsequiar amb els seus balls al Monumental i després, els del Círculo Flamenco havien muntat el “Mataró por Sevillanas” amb quadres de vàries associacions culturals andaluses de la ciutat.

Sant Zenon

GLÒRIA A SANT ZENON
A qui no coneix la festa major d'Arenys, aquest nom li sona xinès però què caram! avui és Sant Zenon !
Al matí he treballat al despatx però, el dinar de festa major de casa els pares i el castell de foc, no me'l puc perdre.

GIM, NO DESCANSIS MAI!

Dinar per a celebrar el 30 aniversari del GIMM. Al Teresa Ma. Roca, amb una calor impressionant però amb una alegria igual, hem passat unes hores molt agradables en companyia dels amics del GIMM.

M'ha agradat molt la intervenció de la Teresa Petit, fundadora i primera presidenta del GIMM, repassant els seus motius i el detonant que la va fer encetar tot el procés: "els esguerrats no poden anar a la piscina" . És evident que si a una persona del seu caràcter, algú gosa dir-li això, esclata com un volcà i eus aquí que va arribar el GIMM.

M'ha emocionat la seva explicació i és ben cert que aquests 30 anys han representat un gran avenç. Avui, la paraula seria normalitat en la lluita. És a dir, la integració és cada dia més natural però encara es fa necessària la lluita per que no siguin oblidats en cap àmbit. Facilitar la tasca de tantes i tantes persones és una obligació de tots perquè, ens farà millors persones.

El dinar ha acabat amb l'actuació del mag Lari que ha fet les delícies de tots.

ROCAFONDA

Avui han començat les festes del barri de Rocafonda.

A les vuit hem tingut el pregó més multitudinari que he vist mai. L'han fet entre moltes dones llegint-ne fragments molt treballats.

La comissió de festes s'hi ha esmerat en presentar un programa molt ampli i estic segur que és una bona via per a la integració de tantes cultures com avui hi ha al barri.

Jo vaig viure gairebé 10 anys a Rocafonda, fins al 95. Amb la meva dona vam arreglar un quart pis (que era com un cinquè) sense ascensor al carrer Blai Parera i el vam fer tot de nou. No se quantes vegades vaig arribar a pujar i baixar les escales amb el material amunt i avall. Allà va néixer el meu primer fill ... la "guarderia" el Carrilet amb la Triu ... la xurreria, la botiga sandokan, els pollastres a l'ast, el camp de futbol, caminar per l'autopista mentre ere en obres ...

Avui, Rocafonda ha canviat molt, i ens exigeix estar molt amatens a les seves necessitats.

L'ajut de la llei de barris serà molt important però no podem oblidar que la convivència també es juga en molts altres aspectes.

Santes i Assamblea

SANTES EN FOTO

A l'ateneu de la Caixa Laietana s'ha inaugurat la exposició d'en Dani Domínguez sobre les Santes 2006. El mural és original i hi ha algunes fotos que m'han agradat força.Una bona iniciativa que s'ha anat consolidant i que ajuda a agafar temperatura de festa ! Les Santes 2007 ja són aquí !

.

ASSEMBLEA A CDC

Fa molts anys que vaig escriure que, si les assemblees dels partits fossin molt nombroses i participatives, moltes coses que passen no passarien.Com que se el que és ser al partit, militar i treballar, se el que s'agraeix el que s'informi, es faci debat, i es pregunti a l'assemblea la opinió sobre els temes d'actualitat.No enganyaré a ningú dient que estic molt content amb la participació de la nostra militància perquè, si ho estic de manera qualitativa, no ho estic tant per la quantitativa. Hi estic molt compromès i hem de treballar per a millorar, també, aquest aspecte. Potser hem de repensar el fet de les clàssiques assemblees i trobar altres fórmules de participació.

Reunió amb l'Alcalde

REUNIÓ AMB L'ALCALDE

Per fi ens hem trobat amb el Sr. Baron. Hi hem anat en Quim Fernández i jo i ens hi hem trobat amb l'Alcalde i el Regidor d'Urbanisme. Ha estat una hora cordial però, sobretot, suposo que ha servit per mesurar maneres. Li hem lliurat, simbòlicament, el nostre programa electoral com a prova de la nostra voluntat de treball sincer per la ciutat i li hem remarcat una dotzena de temes que pensem que podrien ser treballats especialment.Hem repassat els temes més polèmics i també li hem expressat el nostre desig sobre tornar a la Junta de Govern. La negativa ha estat rotunda. No crec que sigui bo per parlar aquí de tot i, per tant, permeteu-me que sigui tant breu. Bàsicament, la conversa s'ha centrat en el malestar que ens genera el fet de que siguem tractats amb la ignorància i que, normalment, ens assabentem dels temes per la premsa o quan ja està tot fet i decidit. Estem convençuts que les nostres aportacions als projectes que es porten a terme serien enriquidores i millorarien el resultat final. Al final, també hem posat sobre la taula els recursos i espais del nostre grup a qui es fa molt difícil treballar en les > condicions actuals. El resultat, resumint, seria que farem trobades periòdiques per anar avançant i espero que en 3 mesos haguem definit si, de veritat, hi ha voluntat o no de tractar els temes amb sinceritat.

CASA MUSEU D'EN PUIG I CADAFALCH.

Avui hem fet una roda de premsa, al carreró, 39 davant la casa que va veure néixer a Puig i Cadafalch. Presentarem al ple la proposta però entenem que s'ha de treballar ràpid per a impedir que se'n faci algun altre us. Mataró no es pot permetre el luxe de deixar escapar una oportunitat de tenir un reclam així.

CIU TORNARÀ AL GOVERN DEL CONSELL COMARCAL Les negociacions fa dies que duren i sempre es filtra alguna cosa però, de fet, aquest vespre en l'Executiu Comarcal hem parlat del pacte que permetrà que CIU participi al govern del Consell Comarcal. Sembla que estem d'acord amb els grans temes de comarca, sobretot en infraestructures i, per tant, és bo que hi participem.

CANVIS A CDC MARESME

En la mateixa reunió d'executiu, el President Comarcal de CDC > ens ha anunciat que plega

per motius professionals. S'ha de dedicar en exclusiva als negocis familiars i és un bon moment per fer-ho. S'ha optat per fer una assemblea el 23 de juliol per elegir nou president i fer un homenatge a en Manel (sortint). Personalment, ho trobo una mica precipitat i hagués preferit que el relleu es produís al setembre però la meva opinió ha estat molt minoritària (quasi testimonial) i per tant, el 23 a votar ! El company Xavier Badia ja ha fet el pas de postular-se per a encapçalar una candidatura. Es un pencaire dels que estimen el partit i pensen que, aquest, ha de ser l'eina que ens ha de servir per a treballar. Segur que se'n sortirà ja que no crec que, en tant poc temps, ningú més faci cap pas endavant. És materialment impossible. En Xavier és una persona estimada a la comarca i si sap cosir bé el seu equip, i trobar a la gent més competent per treballar podria, ser un bon president, no només per aquest any que queda fins el congrés sinó que podria tornar a presentar-se després, amb moltes garanties. Espero que aquesta sigui la jugada.

Missa Rociera i Waterpolo

Al matí, els amics del Sabor Andaluz ens havien convidat a la missa Rociera i després de fer una mica de pica pica, he marxat a veure la final del campionat juvenil de waterpolo. Finalment no ha pogut ser i hem quedat segons.

Tampoc està gens malament. Us deixo una foto de l'olla que estaven preparant els de l'associació. Una cosa és segura: se saben cuidar.

CONSELL NACIONAL

CDC, 5 HORES DE CONSELL NACIONAL

Aquest matí he tingut Consell Nacional de CDC. Tanta trifulca i tinta que ha fet córrer el tema d'Unió per, tot plegat res.

És evident que som com un matrimoni mal avingut però que ja ha durat 30 anys i sembla que discutim per discutir però, de trencar, trencar, ningú en té ganes.

El que és important però, per a mi, és tenir clar que no hem de fer espectacles públics que desconcertin a la gent.

Els de dins sabem que és més soroll i tacticisme de curta volada que res més, però no és bo de cap de les maneres fer discussions estèrils que s'arreglen sempre en una taula perquè, en el fons, no hi ha cap interès a desfer una cosa que funciona prou bé.

La meva aposta personal, de fa molts anys, sempre ha estat la de que la Federació o com se'n vulgui dir ... tingui una sola estratègia política, una sola direcció, una sola estructura, una sola llista de militants i simpatitzants i, si UDC o CDC volen continuar existint -ben lliures de decidir- que ho facin però el funcionar com ho fem ara ens fa perdre una mar de temps i esforç que a mi no m'entra al cap.

D'aquí uns mesos, potser un any, tindrem un altre congrés i de ben segur que tindré ocasió de tornar a defensar aquesta postura com ja tantes vegades he fet.

En el cas de casa, de Mataró, estem treballant ben bé com si fossim una sola cosa però, si donéssim el pas definitiu, encara podríem millorar molt més.

L'anècdota de tot el tema és el desfederem-nos