NOVA FUGA DEL GOVERN TRIPARTIT
El fet de que en Toni Guirao plegui és del tot respectable en el plano personal però davant de la segona baixa voluntària en 3 mesos cal dir que el primer que se'n deriva és la manca d'il.lusió en el projecte col.lectiu del soci IC en el tripartit municipal.
Al matí, en saber-ho, he trucat a l'Alcalde per dir-li que Mataró no es mereix aquest estat de provisionalitat i que des de CIU no pensem que hi hagi el millor govern possible. Per tant, li estava oferint la possibilitat de parlar sobre la possibilitat de fer un altre govern sense aprofitar la circumstància de debilitat que se li podria produir si decidia prendre alguna mesura amb IC.
La seva contestació ha estat ben clara. Aquí no passa res.
Sr. Alcalde, el sentit comú diu que sí que passa. El futur dirà.
Nosaltres hem fet el que en consciència i responsabilitat, pensem, que s'havia de fer.
La realitat és la que és. Perdem una persona amb la qui ens enteníem bé, que era lleial al govern però també expressava clarament la seva voluntat de sumar el sentit comú per davant de les ideologies de manual partidari.
Et trobarem a faltar Toni.
AMB EN ROCA A TVM
Aquesta tarda hem gravat una entrevista d’inici de curs per TVM amb en Roca. És un home que t’ho fa senzill per la seva coneixença dels temes. Li agrada entrar-hi en profunditat i la mitja hora et passa volant. Espero que els espectadors també ho vegin així.
ENS ACOSTEM A LA DIADA
Després , a l’Ajuntament, hem escoltat la conferència del Professor Fontana sobre el significat històric de l’11 de setembre.
Quan ha fet referència al fet de que uns quants homes –jutges del Tribunal cosntitucional- , elegits per els partits, poden tombar un Estatut (escanyolit, migrat, etc.) que ha estat fet democràticament, no me’n he pogut estar de fer-li un senyal al Paulí, que el tenia al costat. Mare de Déu ! com els hi surt la bena ...
Estan tant acostumats a que el que pensa el poble de Catalunya se’ls en fot ... han interioritzat tant el fet de que nosaltres no som prou grans i vàlids per decidir ... que l’Estat decideix el que és bo per nosaltres que som incapaços de fer el que més ens convé i tots solets ens faríem mal ...
Paulí ... potser el dia que te’n adonis agafaràs la mateixa porta que en Piqué ? o ben al contrari, ets dels que penses que ja era hora que marxés –en Piqué- i que amb la espanyolitat desacomplexada es va millor ?
Per mi, el desacomplexament d’Espanya ja em va bé, però sempre i quan no ho faci amb les nacions que encara restem dins l’Estat. Amb la força de totes les lleis a favor , desacomplexar-se, no s’hi val !
EXECUTIU COMARCAL DE CDC
En sortir, teníem Assemblea Comarcal.
Un partit funciona quan te ben endreçada la gestió i coordinació interna i, això, li permet fer política.
Un canvi de president fa que s’hagi retocar alguna cosa d’ordre intern però, a CDC estem en un moment intern de debat. Potser encara no hem tingut temps de portar-lo a prou gent al carrer i és el que estem intentant.
Jo ja entenc que diaris, teles i ràdios surten cada dia i hi ha d’haver notícies. Els polítics s’han arribat a creure –no se si és veritat- de que si no surten no existeixen. Segur que una mica d’això hi ha però si hi ha missatge, la resta vindrà sol.
De vegades penso que ens compliquem massa la vida i busquem solucions miracle. El catalanisme està sorprès de no tenir el cos de País al darrere o d’haver preferit jugar a l’eix dreta/esquerra tradicional espanyol, o de que no vagi a votar, o de que l’Estat ens tombi propostes que li prendrien poder econòmic i executiu. En definitiva, solucions n’hi ha però hauran de ser valentes, sinceres i exigiran sacrificis personals.
Si no ho entenem o, no ho volem fer, pleguem veles i preguntem-nos si ens volem fer del Real Madrid. A mi, ser del Barça em motiva més. I a vosaltres ? doncs refem la unitat de tots els catalans, fem que el Barça jugui la lliga que vulgui sense complexes i juguem el partit amb els USA. Tornem a mirar-nos l’estatut del 30 de setembre, afegim-hi el que ja ens havíem auto-censurat i plantem-nos davant la nostra societat amb un full de ruta: confederació o independència.
