HEM D’ARRIBAR A TREGURÀ ...

Avui ha estat un d’aquells dies ben invertits. L'Escola d'Estiu de CDC és un bon moment per a trobar-te amb gent d’arreu per compartir i contrastar reflexions.

Aquest any el protagonisme se l’ha emportat GALEUSCAT i, a més, s’ha donat la circumstància de que la presència de JOSU JON IMAZ ens ha permès fer-li un reconeixement de comiat (no sabem si definitiu o no).

S’ha parlat obertament d’economia, de les nostres relacions amb l’estat, de l'evidència de la dificultat de seduir Espanya, de com i amb quina força voldríem que això fos possible, però també de la constatació de que no hi ha cap voluntat per l’altre banda o, millor dit, de que l’aparell de l’Estat té molt clar quin és el seu paper i, per tant, tot el que ens passa és producte de la “seva” estratègia, no pas de la nostra !

De tota manera, i amb tota la humilitat, poques coses que no sabés ja i que no porti dient i escoltant de fa molts i molts anys. La única diferència, I MOLT IMPORTANT, és que aquesta discussió és ja als diaris i al carrer. Ara se’n parla obertament cosa que fins fa poc, no passava.

De tota manera, el més important per mi és constatar que tenim el diagnòstic (fa molts anys) i que –ara sí- estem treballant en la prescripció del tractament. No serà fàcil ni senzill. Com voldrien molts, seria més còmode entrar en el període post-nacional i adormir-nos en el somni dolç de la mort com a País ... fins i tot seríem aplaudits si ho féssim però no ho farem.

Nosaltres, no podem adormir-nos, no podem descansar, hem de seguir caminant perquè sinó, mai arribarem a Tregurà.

TREGURÀ

És un poble de la Vall de Camprodon, utilitzat com a referència metafòrica pel President Pujol ahir en explicar com un excursionista va morir de fred fent la travessa des de la Vall de Núria (Ribes) i volent arribar a Tregurà. Qualsevol excursionista sap que no et pots aturar i un líder de grup sap que no pot deixar aturar a la colla ni molt menys deixar que li baixi la moral perquè és la mort segura.