Al vespre, amb la Carol, hem estat convidats a la seu de l’Associació Cultural Islàmica Annour. Estan fent el ramadà i han estat d’allò més hospitalaris. Hem compartit taula i conegut les seves preocupacions i alegries.
El local se’ls queda petit i estan pensant com podrien comprar el del costat. De moment han arribat a un acord per utilitzar-ne un tros durant el ramadà.
Ja hi vaig anar fa uns mesos amb motiu d’una jornada de portes obertes i amb les mateixes sensacions. Només em sap greu no poder conversar amb l’Imam perquè encara no parla ni català ni castellà, ni tampoc francès. Desafortunadament, jo no parlo àrab.
