Aquest matí, amb la Glòria i en Toni hem anat a veure si trobàvem l’avenc de la Bellabriga. Només en Toni hi havia estat i com que feia molts anys, no recordava massa el camí. Al final, entre l’Alpina i l’olfacte (més això segon) hi hem arribat. Primer hem trobat un forat que no era però després sí que l’hem encertat. No és cap espectacularitat però per a mi, que no sóc cap veterà en això de les coves, m’ha semblat tota una aventura. Baixar més de 30 metres i seguir tots els braços ha estat molt curiós. Els frontals il.luminaven bé i el sostre brillava com si fos una nit estelada. En sortir, hem pujat fins a l’Ascensió, després hem anat al veïnat de Freixanet (ens hem ensigalat una mica per voler fer el que no s’ha de fer) i finalment tornar a Camprodon. Una matinal de 5 hores comptant que hem estat tres quarts a l’avenc.
Hi portarem la mainada (amb cordes).
I tu, Joan Vila, ves visitant París ...
... que jo :-( ara agafo el cotxe i torno a Mataró, que demà tinc feina.
