Quin Nadal ! :-(
Vaja ... dilluns ja no em trobava catòlic i tot i que ho he intentat no me’n he sortit i he hagut de fer llit. Al vespre de la nit de Nadal vaig sortir a fer els 10 minuts de silenci per escoltar el Nadal que organitza l’Associació Cultural Valors, ACO Maresme, i Justícia i Pau i, alhora, aprofitar per comprar els torrons que, per segon any, encara tenia per comprar a última hora.
Val a dir que no corria gaire gent per enlloc però Déu n’hi do la gent que, finalment, ens vam aplegar a la Plaça de Santa Anna. No vaig pensar a fer cap foto però devíem ser una cinquantena cosa que, per una cosa d’aquestes, un dia com aquest, ja deu ser el que toca ...
Al vespre, tenia la “noche buena” a casa, amb la celebració que fem cada any. Ja se sap que les parelles mixtes ho arriem tot (clar que em perdo la missa del Gall –quins records!- )
Total que tot i l’abundó del sopar, pràcticament, no vaig menjar res més que uns llagostins i una copeta de Gewurztraminer-Olvena (un blanc molt recomanable) i vaig aguantar com vaig poder fins al fi de festa.
Em va animar veure l’Estel com fruïa del Tió que vam organitzar.
L’endemà, el dia de Nadal, no m’hagués llevat per res però no podia faltar al dinar de família així que cap a Arenys! Mare de Déu el que és veure els canelons de la mare, sense gana! Després el pollastre rostit ... les prunes, pinyons, peres i d’altres farciments ... tot sense gana! Vaja, un desastre de proporcions bíbliques ... em trobava tot just menjant una mica de verd, de l’amanida que surt d’aquell hort de Cal Arquer, amb un gust incomparable. Verd com les vaques i au Però feia Nadal ... en família.
Us deixo dues fotos, una del Nen que ens ha acompanyat sempre al menjador de casa dels pares. Jo l’hi he vist 44 anys i en deu fer més ... i unes puntes de coixí que té començades la mare. Fixeu-vos-hi! Està fent una bandera catalana i amb els colors que toquen. Es veu que això és complicadet i ho ha après a afer expressament. Santa paciència!
Què hi farem ... havent dinat, cap al llit i m’hi he estat, Sant Esteve - un altre tiberi perdut- i fins aquest mig dia. Encara no tinc la panxa bé però ja no m’he pogut estar de “connectar-me”. A veure si demà ja puc sortir ...
I apart dels àpats, em vaig perdre la matinal al Turó de l'Home i Les Agudes que m'havia preparat en Jordi. Em vaig haver de conformar amb el crit de guerra habitual (mms QUIN PAÍS!)
DE POLÍTICA ...
I tant que li demanarem explicacions a l'Alcalde i al Regidor d’Urbanisme i Primer Tinent d’Alcalde! Ja hi estem treballant però a mi em sembla immoral! Segur que alguna explicació ens donaran però crec que l’Alcalde faria bé d’aturar aquest senyor que s’està despenjat per un pendent molt perillós. Potser és un malabarista amb les paraules i es pensa que algú se’l creu però a mi em sembla que s’ha fet un món a la seva mida i se’l creu. Tot solet es fa el guió, el decorat, fa d’actor, i després com si fos un espectador més vol fer-nos creure als demés que no és un conte fet a mida! Perillosa pendent, sí senyor Alcalde.
Jo no crec que intentar manipular al moviment veïnal a base de talps sigui gens convenient. Més aviat es fa mal al propi associacionisme. D’aquest episodi ja n’hi ha la primera conseqüència a la Llàntia.
Militar en un partit i ser d’una entitat no ha de ser cap impediment. Normalment, en un cas així, s’ha de fer allò de “la dona del Cèsar ...” i costa molt, molt ... si es vol fer bé. En canvi, si només es fa per servilisme, se’ls pot acabar veient el llautó. El problema és que si es premia la tasca amb un lloc a la llista del PSC, doncs després tenim algun regidor participatiu “sui generis”.
Aquest capítol encara no s’ha acabat.
AIXÒ SÍ QUE ÉS TRÀGIC
Aquests desgraciats accidents venen sempre a recordar-nos que la mort sempre és a l’aguait.
