Dijous vam tenir Ple d’aprovació definitiva del pressupost.
Ens vam repartir les intervencions amb en Joaquim Fernàndez, i ell va fer el repàs de les al.legacions presentades i la nostra opinió sobre el tracte que n’hem tingut amb el govern.
Discrepem del cofoisme amb el que ens diuen que han acceptat un percentatge tant important d’al.legacions. Perquè una cosa és acceptar totalment una al.legació (poques) i l’altre el que en diuen acceptacions parcials (que no reflecteixen l’esperit que nosaltres hi volíem donar), o l’altre és que de les coses que accepten, molts cops tampoc les compleixen o que estàvem parlant d’al.legacions al Pla d’actuació municipal 2008, però pel que fa al pressupost (euros) no havien volgut tocar ni una coma.
Tot plegat, i ho podeu seguir en el link cap a la intervenció d’en Quim, que estem igual que al Ple d’aprovació inicial i, per tant, els vam votar negativament.
En la meva intervenció final (només ens donen 5 minuts, i 15 per la que va fer en Quim) vaig reiterar que jutjàvem tot el procés del pressupost molt negativament, i que havíem de fer possible una millorar de les formes pel proper any.
Aquest inici de mandat ha estat nefast pel que al diàleg es refereix. No n’hi ha hagut gens ni mica. El govern ens ha ignorat absolutament i això és dolent per Mataró.
Si jo fos Alcalde intentaria aprofitar totes les idees de tothom i d’estudiar-les al màxim. Consensuar si fos possible i decidir finalment, però el que hem tingut aquest any no és el que se’ns va dir el dia 16 de juny en el Ple d’investidura.
En acabar el Ple, l’Alcalde ens havia convidat a un sopar que es fa cada any amb tots els Regidors. Per a mi era el primer cop i, tot i que he de reconèixer, em costava anar a sopar amb qui no m’he trobat en 6 mesos per parlar del que podem fer per la Ciutat i que no ens tracta com –jo- crec que hauria de ser. També penso que és obligació de tots i meva primer el intentar canviar les coses i, per tant, també és bo que tinguem l' oportunitat de fer-ho i aprofitem aquestes oportunitats. Com a mínim, vaig tenir l'ocasió de seure al costat de l’Alcalde i parlar de forma distesa per conèixer-nos una mica. A veure si, de cara al proper any, les sensacions són diferents i el moment, més sincer. Per tant, tot i que segurament la sensació era mútua i no se si queda massa bé escriure-ho, és una reflexió que tots hem de fer. Gràcies, finalment, alcalde per l’ampolla de cava Mataró. Un detall.
I havent sopat, les ganes de continuar la gresca topaven amb el que l’endemà a les 7 tenia diana i, per tant, vaig anar a fer una cervesa amb els regidors que s’hi van animar i a dormir a les dues. Es veu que, amb això, també CIU va trencar una tradició perquè no passàvem del sopar ...
