29/6/08

La famosa Eurocopa!


M’he incorporat a veure el partit al minut 70 aproximadament.
La veritat és que sento una sana enveja per tots els espanyols que porten gaudint de valent unes setmanes i, depenent de com acabi això, tocaran el cel esportiu amb les mans.
De tota manera, si no són campions, tampoc seria cap drama, no? Arribar a la final i, pel que he sentit, fer un gran futbol ja és per estar-ne orgullós.
No sóc cap anti-espanyol, ni vull que perdi la “roja”, ni prefereixo que guanyi Alemanya.
La meva selecció no pot jugar. Millor dit, l’Estat espanyol ens ho ha impedit sistemàticament i aquí és on comencen els problemes.
El problema dels catalans és que massa vegades reaccionem sobre les reaccions enlloc de sobre els orígens de les coses. Què hi hem de dir de la explosió de sentiment nacional espanyol d’aquests dies ? És normal ! Què faríem nosaltres ? Igual.
El problema rau quan la manipulació interessada de sentiments aprofita aquestes ocasions i vol enfrontar-ne uns al altres. Com que no sento com a pròpia la selecció espanyola ja no em mereixo cap respecte? Tota la vida he preferit ignorar als que ens volen fer mal perquè també en fan, indirectament, a tanta i tanta gent de bona fe que hi ha a tot l’Estat i que mai ningú els ha explicat un altre realitat que la que viuen.
Per tant, a tots els espanyols que senten la seva selecció, enhorabona. Sigui quin sigui el resultat. Jo me'n alegro.
Jo, continuaré treballant per poder gaudir, com ells, de forma natural, amb la meva selecció.

27/6/08

Bill Gates. Darrer dia a Microsoft.


Avui, un dia qualsevol, és el darrer dia que Bill Gates serà a Microsoft (recomano el vídeo) A partir d’avui es concentrarà en la fundació Bill & Melinda Gates.
Gates ha estat un gran visionari i un gran empresari. Segur que hi ha molts matisos i per arribar on és, Microsoft ha perdut molt de la candidesa original. Eren temps del MS/DOS però jo em quedo amb els primers anys de Windows on, amb aquesta paraula –com deia ell: la única estratègia- va revolucionar el mon. Sí senyor ! va saber llegir com ningú com anirien les coses.
Millor dit, ell representa la revolució després dels molts sistemes operatius que feien que els ordinadors no parlessin entre sí, que quan algú canviava l’ordinador havia fer-se fer programes nous, que si havies comprat una comptabilitat i volies una nòmina havies de trucar sempre a la mateixa porta i pagar el preu que et deien, que quan tancava un fabricant de computadors tots els seus clients patissin el haver de llençar tota la seva inversió, etc etc. Ell ha representat la estandarització d’un sistema operatiu i un tipus de programari que corre en, pràcticament, tots els ordinadors del planeta. Si avui tenim mil.lions d’aplicacions de software que podem instal.lar en els nostres ordinadors és gràcies a ell.
Ara mateix recordo que, amb la bandera del Windows, el PC (creat per IBM) i les xarxes -jo mateix- anava pel mon empresarial explicant les lloances d’aquest sistema per davant de les grans companyies fabricants de hardware que esclavitzaven els seus clients fent-los hostatges indirectes i involuntaris de la seva tecnologia perquè no podien comprar res que no portés la seva marca.
Recordo p.e., i no fa tants anys, quan venia per 1.000.000 de les antigues pessetes 1Mb de RAM i em podria remuntar més enrere i donar infinitat d’exemples. El “truco” estava en que només encaixava i funcionava la memòria “d’aquell” fabricant, cap d’altre.
Doncs tot això ho va canviar Microsoft amb la visió de que hi hauria un ordinador sobre cada taula de despatx i a cada casa. Propiciant el que tothom cregués que ho aconseguiria i molts –com jo mateix- apostéssim molt aviat per aquest futur i desenvolupéssim programari sota Windows.
El que ha vingut després, la gran maquinària en que s’ha convertit la Companyia i la multitud de productes que desenvolupen ja, potser, no tindria la mateixa qualificació però deixeu-me que, tot i això, digui quelcom que penso. Per més històries i bytes que s'hi vulgui ver córrer, i tot el que vulgueu, ho han fet perquè n’han sabut més que la gran majoria que ho han intentat i no se’n han sortit. Jo no em sento “hostatge” sinó agraït i si hagués de trobar exemples de coses i empreses que em tracten pitjor en trobaria un munt. Estic convençut de encara ens han de portar més sorpreses.
Finalment, deixeu-me explicar també que des de maig de 2002 MS va entrar, a Europa, amb xifres astronòmiques a fer la competència en el mon del desenvolupament d’aplicacions de gestió i ara és un competidor ferotge meu. Per tant, crec que això dona també la mida del que penso en el sentit de cal saber apreciar el que de bo hi ha en la vida de la gent i les empreses.
Per tant, al Cèsar el que és del Cèsar i molta sort en la teva nova etapa Bill.
Amb la teva Companyia, jo m’hi seguiré batent en coo-petència en el mon de les aplicacions empresarials (ERP) ja que crec que hi ha moltes i variades necessitats, de la mateixa manera que penso que McDonald’s tampoc es menjarà els bons restaurants (cosa que ja s’ha demostrat) però estic segur que amb molts dels altres productes MS hi mantindrem la mateixa relació que fins ara i que no ha estat altra que utilitzar-la i treballar-hi mentre sigui la millor o la més adequada en cada camp i moment, sense perjudici de que hagi de ser per sempre. Amors eterns ja en queden pocs ...

I acabo. Aquest post només pretén donar la meva visió sobre l’home, res més. Si hem de parlar de tecnologia, de software lliure, de LINUX, de .NET, de JAVA, etc ho farem en un altre forum.

Entrevista 1 any mandat al Canal Català



Acabo de ser als estudis del Canal Català Maresme per gravar una petita entrevista que s’emetrà avui mateix.
La podreu seguir dins l’espai informatiu d’avui a 2/4 de nou i suposo que es repetirà el cap de setmana.

23/6/08

Gràcies a Créteil









Deixo algunes fotos per anar fent boca.

No se si tindré temps d’escriure. Suposo que no. Son dos quarts de tres de la matinada de dilluns (nit de diumenge per a mi). Com que la festa ha acabat a la una he decidit que entre anar a l’hotel i fer la maleta ja se’m menjaria força temps. Així que m’he dutxat, he fet el check-out i he baixat a la recepció per revisar les fotos d’ahir i d’avui.
En penjo alguna i ja faré el post més endavant.
Mentre estant, bona revetlla !

21/6/08

Nous sommes a Créteil













Aquesta tarda hem marxat a Créteil (France) per participar a le Jour de fête. Hem sortit de la plaça de les Tereses, a les tres de la tarda, amb en Carlos Fernandez, la Quiti, en Ferrando i en Xavi Safont Tria (tots branca política) acompanyats de la M. Àngels Briansó i l’Anna Roca (agermanaments i comunicació).
Tot ha anat molt bé fins arribar al mostrador d’Air France (voir el que vaig dir) en que ens hem trobat fent una cua espectacular. Es veu que havien d’encabir a la gent de vols que, al matí, s’havien cancel.lat i, finalment, ens hem trobat que nosaltres teníem overbooking i no hem sortit fins a dos quarts de nou del vespre. Be patients!
Tanta paciència que en Carlos i en Xavi han anat de compres (tema corbates) i després en Ferrando ens ha engaltat una lliçó mestra sobre nusos. Vaja ... dedicada al Sr. Safont Tria.
Total que hem arribat al Charles de Gaulle gairebé a les onze.
Sort que la Brigitte Martin Simonina és un encant i ens estava esperant amb l’equip de Créteil, encapçalades per Mme Danielle, Mme Claudine (electes) i la Catherine (responsable d'agermanaments) . Ens han acollit de manera excepcional i el tracte ha estat exquisit. Ens han portat a sopar al Grand Bleu (Port de la Bastille) on han tancat més tard per poder-nos atendre. Allà s’hi ha incorporat en Sergi Penedès que havia arribat ahir per preparar la festa.
Ha estat un sopar divertit on hem pogut copsar les diferències entre el nostre sistema polític i, sobretot, sobre el diferent sistema d’administració municipal.
Al final, veig que estic escrivint a les 3 de la matinada (penjant a 2/4 e quatre) però, què caram, si hi ha gairebé 400 mataronins i mataronines volent quedar bé aquí, jo també m’he d’esforçar perquè qui vulgui ens pugui seguir.
Rumiant-ho bé , és el de sempre ... a la que sortim de casa, les diferències polítiques es fan més petites encara que hi continuen essent. La Seine n’és testimoni.

17/6/08

El Congrés de CDC avança amb fermesa

En parlaré amb tranquil·litat més davant, quan trobi una mica de temps per fer-ho, però vull deixar constància de com anem avançant en el debat congressual. El dissabte passat va ser a Calella, amb el Congrés del Maresme i el proper dia 28 de juny serà a Martorell, amb el Congrés de la Regió I on seguirem treballant amb fermesa en el debat que culminarà en el Congrés Nacional, que celebrarem el segon cap de setmana de juliol a Barcelona.

Em comprometo a donar-vos detalls ben aviat.

11/6/08

Valors 50

Dissabte al matí, a la Sala Cabañes, assistirem a la primera jornada 'Valors i Compromís. Els valors de la societat actual', organitzada per l’equip que ha fet possible que la revista Valors compleixi cinc anys i hagi arribat al número cinquanta. L’acte comptarà amb la presència de gent tant destacada com el President Jordi Pujol, Francesc Torralba, Begoña Roman i Toni Comin.

Fa dies que vaig rebre la invitació d’en Joan Salicrú, codirector, i no penso deixar-m'ho perdre, però, de moment, mentre esperem a dissabte, us deixo un fantàstic vídeo-anunci de l'acte que ha preparat l’Eloi Aymerich.

2/6/08

Finalment tindrem debats

Finalment tindrem els debats de valoració de mandat. El primer serà el proper dimecres dia 4 de juny a Televisió de Mataró, i el següent l’11 de juny el de Mataró Ràdio.