Encara he d’endreçar tot el material que tinc de les Santes però no he tingut temps ni per respirar. Han estat dues setmanes sense “aturador”.
Ara bé ! tot i que no estaré de vacances fins a mig agost, divendres a mig dia vaig penjar els hàbits fins dilluns. En Vicent ens va preparar la paella que ens devia de feia temps i vam xalar-hi de valent. A les tres a la taula i vam acabar a les 12 de la nit. Dissabte compres, i avui arreglar la casa dels estralls de divendres. Mare de Deu !! Quina casa !! no vaig comptar quans érem però potser una trentena ...
Ara però, terrasseta i revisant correus per engegar demà a ple rendiment.
Explico tot això no perquè tingués ganes de fer un post sino perquè, jugant, els nanos han fet una d’aquelles preguntes que no saps a què venen ... sobre el llatí. Hem començat a dir expressions i no se perquè ... he passat del llatí al Pavarotti i així ha sortit el post.
I és que què voleu ... és estiu i a mi m’emociona aquest senyor (Turandot – acte tercer)Il Principe
Nessun dorma!... Nessun dorma!... Tu pure, o Principessa, nella tua fredda stanza
guardi le stelle che tremano d'amore e di speranza!
Ma il mio mistero è chiuso in me, il nome mio nessun saprà!
No, no, sulla tua bocca lo dirò, quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scoglierà il silenzio che ti fa mia!
Coro donne
Il nome suo nessun saprà...
E noi dovrem ahimè, morir,morir!...
Il Principe
Dilegua, o notte! tramontate,stelle!
Tramontate, stelle! All'alba vincerò! Vincerò! Vincerò!
