Fa més de 25 anys que sóc soci del Barça (des dels 16 anys) i en fa molts –però molts- que no hi vaig regularment. Aquest any, el meu fill gran m’ha posat en safata la oportunitat de mirar d’anar-hi. Hem fet un petit negoci i veurem què podem fer.
De moment, aquest partit hi hem anat tota la família gràcies a la solidaritat dels amics que són fora de vacances.
El camp no era ple però feia goig. M’ha semblat que hi havia molts turistes que, aprofitant que són a casa nostra, anaven a veure l’espectacle i a gaudir d’un estadi que impressiona. Benvinguts a tots.
Ha estat un partit amb poca història però molt distret. Els quatre gols han estat el que l’afició esperava que, sobretot, és no patir. Una eliminatòria com aquesta és d’aquelles on el Barça només s’hi pot fer mal. Per tant, l’Eto’o aviat ens ha dona la primera alegria i ja no hem parat. Aquest noi te caràcter i sempre m’ha agradat. Un altre cosa és el que sigui o faci fora del camp o en un vestidor. Aquí ja no m’hi poso perquè és cosa de l’entrenador i del club. A mi, el que m’interessa és que el Barça faci espectacle i guanyi partits. La resta ... ho deixo pels barça-ferits.
M’ha semblat un Barça amb jugadors molt tècnics, gairebé atletes, amb algun dèficit en defensa però que si s’adapta com a equip, ens pot donar moltes alegries. Tampoc el rival ens ho ha posat difícil, s’ha de dir, però és que tampoc li hem deixat fer el seu futbol.
Al final, he tingut la sensació de tornar a ser nen i d’il.lusionar-me amb la pilota. Mirant el partit recordava quant havia gaudit, en aquells gols (quan eren General –drets-) cridant i fent gresca. Va ser fins i tot abans dels Boixos nois.
