Avui toca caminar i en Jordi Juanola ens ha proposat fer una sortida per intentar explicar a la canalla com de dura havia estat la vida per alguna gent d’aquí dalt. Des de Sant Pau, pel Mariner, cap a la Vall del Bac fins a l’hostal, on hi hem deixat el cotxe. Per cert, l’hostal ja no funciona. I això que la pista està perfectament asfaltada ...
Des d’allà, travessant el riu pel pont de cal ferrer, a l’esquerra fins a Sant Miquel de la Torre i després vall endins, pel clot, enfilant-nos cap els cingles de dalt, per camins poc marcats i algun tros inventat, podall en ma. Es notava que en Jordi sap on va i s’ho te apamat. Amb la seva fal·lera de rellegir llibres antics, s’ha dedicat a buscar restes de cases i a situar històries en cada punt del territori.
Ha estat una bona matinal però hem hagut de marxar de la zona sense fer tot el que volíem perquè ens hem trobat en mig del camp de batalla pels senglars. Sentíem els trets per sobre i per sota nostre i, fins i tot, els gossos se’ns passejaven pels costats. En cap moment hem tingut sensació de perill però, per prudència, millor ha estat marxar.
Des d’allà, travessant el riu pel pont de cal ferrer, a l’esquerra fins a Sant Miquel de la Torre i després vall endins, pel clot, enfilant-nos cap els cingles de dalt, per camins poc marcats i algun tros inventat, podall en ma. Es notava que en Jordi sap on va i s’ho te apamat. Amb la seva fal·lera de rellegir llibres antics, s’ha dedicat a buscar restes de cases i a situar històries en cada punt del territori.
Ha estat una bona matinal però hem hagut de marxar de la zona sense fer tot el que volíem perquè ens hem trobat en mig del camp de batalla pels senglars. Sentíem els trets per sobre i per sota nostre i, fins i tot, els gossos se’ns passejaven pels costats. En cap moment hem tingut sensació de perill però, per prudència, millor ha estat marxar.
