La nevada del dia de Nadal i Sant Esteva va deixar un tou de neu dels que fan història. Clar que, els de la vall ja n’han vist de totes, i de més grosses ... però el cert és que el paisatge general és ben blanc. No es veu sovint neu des de Camprodon a Coll d’Ares. La carretera és neta però amb una feinada de la llevaneu. Ha catxat una mica però n’hi ha un bon tou a per tot.
Avui he preferit sortir amb raquetes abans que anar a esquiar. No ho he fet gaires vegades i és molt divertit. Avui hem seguit la carena de la frontera i era un plaer veure blanc tant Molló com Prats. L’ambient convidava a l’alegria i com que portàvem un grup de canalla ha estat fantàstic.
La nota trista ha estat la trucada per dir-me que la mare de la Judith Vives, Directora del Capgrós, havia mort. Judith, també des d’aquí, el meu condol.
La vida, és així. Mentre uns gaudim d’uns dies de descans, altres reben cops com aquests.
La veritat és que, des que ho he sabut, no se perquè, m’han anat venint al cap tots els conflictes on la violència troba l’esquerda per sortir i colpejar. Parlo de Palestina, p.e. Com és possible que, després de tants anys, no s’hagi trobat una sortida al conflicte? Què estan esperant? Que alguna de les dues parts tingui prou força per aniquilar l’altre? Però parlo també d’Afghanistan, Iraq, Congo ... però també del País Basc, també del Sàhara i de tants i tants altres conflictes irresolts.
I això que, per l’any 2009 desitjava “el colom blanc sense feina” ...
Avui he preferit sortir amb raquetes abans que anar a esquiar. No ho he fet gaires vegades i és molt divertit. Avui hem seguit la carena de la frontera i era un plaer veure blanc tant Molló com Prats. L’ambient convidava a l’alegria i com que portàvem un grup de canalla ha estat fantàstic.
La nota trista ha estat la trucada per dir-me que la mare de la Judith Vives, Directora del Capgrós, havia mort. Judith, també des d’aquí, el meu condol.
La vida, és així. Mentre uns gaudim d’uns dies de descans, altres reben cops com aquests.
La veritat és que, des que ho he sabut, no se perquè, m’han anat venint al cap tots els conflictes on la violència troba l’esquerda per sortir i colpejar. Parlo de Palestina, p.e. Com és possible que, després de tants anys, no s’hagi trobat una sortida al conflicte? Què estan esperant? Que alguna de les dues parts tingui prou força per aniquilar l’altre? Però parlo també d’Afghanistan, Iraq, Congo ... però també del País Basc, també del Sàhara i de tants i tants altres conflictes irresolts.
I això que, per l’any 2009 desitjava “el colom blanc sense feina” ...
