Aplec a Can Bruguera 2009

Com cada any, des d’en fa cinquanta i pico, avui s’ha celebrat l’Aplec organitzat pel Grup Cultural Plà dels Amats, de Mataró.
Una bona oportunitat per a passar un dia en un lloc excepcional i en bona companyia, gaudint de les cobles Marinada i Flama de Farner. Allà mateix he sabut que a Mataró Ràdio, tindrem un nou programa dedicat a les sardanes.

Motera 2009 - Mataró, Chamonix, Sankt Moritz, Mayrhofen, Brignoles, Mataró. 3128Km.

Aquest any hem anat cap als Alps. Han estat 4 dies i mig d’estar sobre la moto fent kilòmetres des de primera hora del matí fins que el cos i el cap deien prou, en jornades d’unes 12hores (incloent les aturades).
Sortida a les 5 del matí per evitar la calor i ens vam aturar a Chamonix per una mica de pluja i boira però pensant que si el coll estava tapat (volíem arribar a Gruyéres) tampoc veuríem res. Per tant, vam cercar una habitació al primer hotel que ens va semblar i a sopar la fondue tradicional. Encara vam tenir temps de veure la sortida de la prova d’Ultra-Trail del Mont-Blanc per equips i cap a dormir.
Una curiositat: sempre he tingut ganes de pujar al Mont-Blanc. És allò que es diu, algun dia ho faré ... Total que vaig veure una escultura que em va semblar d’algú que havia promocionat aquelles muntanyes i, ara ho he buscat. Resulta que l’Horace-Bénédict de Saussure (el de l’escultura) volia mesurar l’altura del Mont-Blanc i, com que encara no s’hi havia arribat, no se’n coneixia la via de fer-ho. Llegiu-ho. En fi, que la casualitat és que el primer cim es va fer el 8 d’agost de 1786, el mateix dia però 177 anys abans que jo nasqués. Un altre motiu per fer-lo !!
L’endemà amb un dia mig tapat (ideal per anar en moto) vam sortir en direcció a Martigny i després cap a l’altre banda de Suïssa (est) cap a Sankt Moritz passant pel Furkapass (2431m) i l’Oberalppass(2044), i el Julierpass(2284). Després de la mateixa rutina de trobar hotel i sopar, aquest cop tot allà mateix.
Tercer dia, enlaire i cap a Davos (per curiositat) i després cap a Liechtenstein a treure el nas. Un cop travessada la frontera austríaca, a Feldkirch, se’ns va aturar una furgoneta i el conductor, que es va identificar com a motarra, ens va regalar la Alpen Motorrad Hotels Bike-Karte i ens va explicar coses que podíem fer per gaudir de carretera i moto. Per tant, enlloc d’iniciar el retorn per Suïssa, ens vam embolicar a seguir el que ens havia anat explicant. Evidentment, buscàvem fer carreteres maques i passos de muntanya. Total que vam fer el Furkajoch (1760m) i després de dubtar si anar a dormir a Garmisch-Parternkirchen vam acabar dormint a Mayrhofen per recomanació d’un altre amic.
Al quart dia, i a 1400km de casa, ja no podíem fer més l’aventurer i vam desfer camí fins a Innsbruck sense estar gens decidits de si tornàvem per travessant Itàlia o Suïssa. Només cinquanta metres abans del desviament que ens podia fer agafar un camí o l’altre vam agafar la direcció del Brennerpass(1370m) que fa frontera amb Itàlia i, per tant, avall que fa baixada fins a Gènova i sortint a dormir a Brignoles (Provença) quan el risc de no sopar (per tard) començava a ser evident. Val a dir que a Menton, no vaig poder convèncer al company d’arribar-nos a veure si trobàvem entrades per la final de Mónaco. Què hi farem !! :-( Un motarra no n’abandona mai un altre !!! Total que a dormir i ahir, dissabte al matí, a fer els 500km que ens separaven de casa.
Una sortida d’aquelles que només els motarres entenen ...
Com dic sempre ... hi ha motos d’anar i motos d’arribar. A mi, tot i que m’agraden totes, prefereixo les d’anar ...
La llàstima és que s’ha de tornar : -(

Vallter – Toès 2009 amb el Grup de Muntanya Vall de Camprodon

Pràcticament em serveix el post de l’any passat per fer-ne una descripció de la ruta. Per tant, hi deixaré les fotos i el vídeo d’en Joan.

Una clàssica amb molt bon gust.

Meritxell Suriñach i Vicente, in memoriam

Aquest matí hem tornat a enfilar-nos al Pla de Coma Ermada per recordar-te, Meritxell. Ara ja fa onze anys en que un mal pas en el descens del Montblanc se’t va emportar.
Des de llavors, cada any, per aquests dies anem al pedró que la família et va alçar per col·locar-hi una placa.
És un lloc proper, de poc pas. Un balcó perfecte al circ d’Ulldeter des d’on contemplar la majestuositat del Gra de Fajol o Bastiments. S’hi puja en mitja hora des de l’estació d’esquí, en direcció a la portella i, des de dalt del pla et sembla haver pujat al cel. Al fons, al darrere, el Massís del Canigó. Un privilegi d’indret que recorda una noia jove que un dia va deixar-nos per pujar a l’altar del món. Tots els que ens estimem les muntanyes t’hem d’estimar per força, Meritxell.