6/8/09

Mai més un Hiroshima i Nagasaki


El 6 d’agost de 1945, l’espècie humana assolia un nou graó en la nostra capacitat de follia.
No se si és ben bé això o és que un defecte intrínsec del nostre firmware ens porta a una escalada contínua en la nostra capacitat de destrucció.
Mai sabrem si la little boy llançada sobre Hiroshima va propiciar la fi d’una guerra perquè hi ha molta polèmica sobre l’estat del conflicte en el moment del llançament. Ara bé, la fat man del 9 d’agost sobre Nagasaki sí que, vist avui, podria semblar més l’advertència d’una gran potència que no estava disposada a ser atacada mai més i que, si calia, havia trobat la manera de destruir literalment als seus enemics. Començava la dissuasió nuclear i l’era de la pau sota l’amenaça de la destrucció total mútua. Qui va començar la guerra? qui va tirar la primera pedra ...? la primera pedra? de quina guerra? No senyalo a ningú perquè abans que aquestes bombes sinistres fossin construides hi havia hagut altres morts. Moltes morts.
Al final, el que em mou a escriure és el trist record de les víctimes d’aquestes bombes, així com totes les víctimes, de tots els bàndols, de totes les guerres i de totes les violències.
El que no pot ser és que, avui, hi hagi qui no conegui o no vulgui conèixer fins quin punt som capaços de negar el qualificatiu d'homo sapiens.