Ja sabeu que la setmana passada, per culpa del mal temps, vam fer una pasturada al Puig Moscós. Havíem d’haver fet la travessa però ho vam deixar per avui.
6,30h estació d’autobusos de Camprodon. Autocar ple, i cap a la corba del Xalet on hem començat a caminar.
De seguida s’ha vist que el grup s’allargaria molt perquè teníem gent amb marxes molt diferents. Juntament amb en Toni Suriñach, m’he quedat a tancar la marxar i hem anat molt lents. Des que recordo, potser ha estat l’anada més lenta. Si li busques la vessant positiva, també hi he sabut trobar al·licients perquè m’he pogut aturar i entretenir a contemplar paisatges, cavalls, isards, marmotes ... tant a vista com amb els prismàtics.
Evidentment, la part més feixuga és des de les fonts del Freser fins a la cabana de Tirapits i tot i que no hi ha cap dificultat i, avui, el dia era immillorable, el fet d’haver d’anar tant lents i aturant i engegant ho ha fet molt llarg. Quan hi anem amb el Grup, esmorzem a la cabana perquè, així, ja t’has tret el més pesat però també es fa un pel llarg. Cal recordar que s’ha de venir ben desdejunat per poder aguantar. Hi ha qui surt de casa sense menjar i és quan es llepa.
Total que hem arribat a la barraca de Tirapits quan el gran grup ja feia estona que havia tirat endavant. Tot i això, en vistes del temps tant bo, no hem dubtat a fer l’esmorzar de rigor i fer la xerradeta per donar temps a recuperar una mica als més cansats.
Després, la pujada fins al Nou Creus també ha estat una mica lenta però, d’allà fins a Núria, ja tot ha estat diferent. Primer tartera pel dret ... descans al peu per agrupar als que baixaven pel camí i ja no hem parat fins al final.
Un any més!
Vídeo d’en Vila.
