Ple d’aprovació inicial, Mataró a 24 de desembre de 2010
POSICIONAMENT DAVANT EL PAM I EL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT, ELS ORGANISMES AUTÒNOMS I LES SOCIETATS MUNICIPALS DE MATARÓ PER L’ANY 2011
PREÀMBUL
“Pressupost de fi d’etapa”
Per segon any consecutiu, el 24 de desembre, ens hem de trobar per fer el Ple més important de l’any. Qualsevol dia és bo. Ara bé, el que l’any passat ens van vendre com una excepcionalitat pel retard en conèixer l’import de l’aportació de l’Estat, es torna a repetir aquest any tot i que el Director de Serveis Econòmics i l’interventor diuen en el seu informe, que saben els imports des del 6 d’octubre.
La veritat és que qualsevol que s’ho miri amb una mica d’atenció veu com se’ls escapa la governabilitat de les mans. Vostès mateixos se senten tant insegurs i la seva sensació de debilitat és tal, que els resta credibilitat i ja no saben què més fer per amagar la veritable situació econòmica que ens estan deixant pel futur.
Fa tota la sensació de que sigui un pressupost de fi de règim.
L’últim pressupost d’un règim perquè, com intentarem explicar, cada any ens han portat uns números increïbles amb la promesa de que, al final, el conte de fades acabava bé. Malauradament, les fades han volat i només ens han deixat els projectes orfes de contingut i deutes, molts deutes.
Per tal d’equilibrar els pressupost d’ingressos i despeses ens fan una puja mitja d’impostos del 2,1% (un 7% en recollida de residus comercials) però és que, a més, pensem que no contenen la prudència necessària en la quantificació d’alguns ingressos i, per tant, plantejant un nivell de despesa desproporcionat a la realitat que necessitaríem:
- En el cas de l’IBI (22.722,433,13€), apart de comptar amb uns ingressos per puja de tipus de gairebé 1 milió d’euros, compten amb una mitja per liquidacions d’endarreriments que davant la situació econòmica actual sembla una mica agosarada.
- En els cas de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (6.514.910,25), també apliquen criteris de mitges antigues per tal de reduir l’impacte de la caiguda. Ens sembla que aquesta actitud només acaba generant més dèficit perquè no reflexa la cruesa de la realitat actual.
- Sobre l’Impost sobre activitats econòmiques (4.207.068,91€) vostès mateixos diuen que caldrà estar atents a aquest tribut.
- I tant en el cas dels indirectes (cap.II) com l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, com en el cas del capítol III de Taxes i Altres ingressos, arribar a les xifres marcades serà molt complicat.
- Per exemple, també, en el cas de les Multes de Circulació, pressuposten 5.216.107,33€ fent una estimació basada en agost de 2009 (és que no tenim dades recents?) i a l’alça quan, la realitat i per la nostra informació no és pas aquesta.
- Pel que fa a les transferències corrents (ingressos procedents d’altres administracions) hauríem d’esperar –pel bé de tots- que l’augment de la PIE (Participació en els Ingressos de l’Estat) s’acompleixi però ni així arriba a compensar la desaparició dels ingressos dels FEOSL (2ons fons Zapatero) i, tant el que s’espera rebre de la Generalitat com la compensació per part de l’Estat sobre l’IBI de les autopistes és un risc que ve a sumar-se a la ja malmesa tresoreria, apart de que pel 2012, l’Estat, espera ja començar a cobrar els deute que tenim per les quantitats que vam rebre de més en concepte de liquidació de la PIE del 2008. Tot això sens perjudici que el que ens ha comunicat l’Estat s’acompleixi i no acabi en una altre liquidació negativa en el futur.
- I finalment una mostra, més que evident, de la inèrcia amb la que treballen, és el fet de que pressuposten com a ingressos per Interessos de dipòsits (141.925,12€) comptant amb una mitja dels anys 2007, 2008 i 2009 + el 2010, els tres primes amb xifres entre 156k i 223k (diguem-ne pre-esclat bombolla) quan el 2010 acabarà només amb 1.840,--euros pelats. És a dir, que la prudència que aplicaria qualsevol persona seria pensar que el 2011 no serà millor que el 2010. Però, clar, així tenim 140.000 euros més per gastar o menys a reduir. En tot cas, el problema ja sortirà més endavant !
Aquí teniu el
link a tot el contingut del discurs. ja que, només, postejo el preàmbul i les conclusions. El cos del discurs el trobareu linkat.
CONCLUSIONS
El seu PAM 2011 és una obvietat i el pressupost 2011 ni és creïble ni genera cap confiança. S’han saltat tot el procés participatiu i ho han fet amb l’excusa de que no hi havia recursos però, les mateixes coses es poden prioritzar comptant amb els ciutadans. Al final, vostès fan valdre allò de que la democràcia només existeix una vegada cada quatre anys.
Ens porten un pressupost que evidencia que ja han esgotat totes les possibilitats de justificar la seva fugida endavant i les seves despeses. Han inflat imprudentment els ingressos, han enredat en una teranyina de deutes i projectes difícilment assumibles totes empreses municipals, han deixat la caixa exhausta i el que és pitjor, ja no tenen cap més idea que no sigui “ensenyar les obres” per veure si aconsegueixen mantenir-se al poder.
Per afrontar un període complicat com el que tenim i millorar el serveis que donem es poden fer dues coses, les que han hagut de fer totes les famílies i empreses d'aquest país: incrementar els ingressos de veritat o reduir les despeses.
- Incrementar ingressos: alguna iniciativa diferent a seguir parant la mà del què 'ens toca' o a apujar els impostos? contra la crisi imaginació i il·lusió, on són les noves idees en els seus pressupostos? El què ens cal NO és pujar impostos o els preus de l'aigua. Ens cal ajudar als nostres ciutadans i empreses a guanyar-se millor la vida i que conseqüència d'això paguin més impostos. No a la inversa. No és fàcil, ho sabem, però ens cal ser creatius, trobar noves idees, d'entrada preguntant a l'equip de tècnics i personal de la casa i després a empresaris i ciutadans. Acompanyant-los en el seu camí, ajudant a què la iniciativa privada floreixi, no substituint-la o adormint-la a canvi de vots.
- Reduir despeses: el seu pressupost és un 'còpia i enganxa' del de l'any passat però traient els 'Fons Zapatero', restant la rebaixa dels sous als funcionaris, repartint linealment la rebaixa en la participació d’ingressos de l’estat i, això sí, amb una pujada d’impostos per tal de no haver d’afrontar el problema fonamental que és el de reduir l’estructura político-professional del govern tripartit. Faria riure, si no fos que la cosa és molt seriosa, el que ara hagin demanat un informe a una consultora perquè els digui el que tots sabem que s’ha de fer. Així, com en tantes coses, d’informe en informe anem passant els anys mirant de conservar les cadires.
Per arribar a aquestes conclusions no cal tant guarniment. Aquests són els pressupostos i el PAM d'un projecte esgotat, sense il·lusió, sense idees, que no sap llegir fora de l'òptica del propi Ajuntament. Això els fa miops i poc útils per ajudar a les nostres ciutadans i ciutadanes a tirar endavant. Avui, les persones i organitzacions que no saben adaptar-se i re-inventar-se no poden sobreviure. Per això votarem en contra de la seva proposta de Pressupostos i PAM.
Per això i perquè tot i ser l’únic grup polític que ha presentat al·legacions, no ens en han acceptat ni una. Ni tant sols coses tant evidents com el fet de demanar que no s’apugi l’impost sobre construccions perquè si puja el cost de l’obra ja puja l’impost i no cal canviar el tipus, ni tant sols aquesta, repetim, ens han volgut acceptar. Diguin el que diguin, el motiu és que s’han creat uns nivell de despesa durant aquests anys i que, ara, volen cobrir com sigui.
A Mataró ens fa falta recuperar la il·lusió, teixir confiances amb la societat civil, ajudar amb la comprensió, amb la complicitat i sobretot, deixant de fer nosa a qui ens pot treure de la crisi que no són altres que les empreses (empresaris i treballadors) de totes mides que, amb el seu lideratge poruc i la seva actuació maldestre no veuen cap sortida a la situació.
D’aquí quatre mesos i escaig i haurà les eleccions municipals. Mataró es mereix tenir un govern més sòlid i confiable. Un govern així, hauria pactat els grans projectes amb nosaltres. Un govern així, hauria pactat aquests pressupostos amb nosaltres. Un govern així hauria acceptat la ma estesa que any rere any els hem ofert per estudiar la situació i redreçar l’economia municipal orientant-la cap a assegurar els grans objectius estratègics de Ciutat. Un govern així hauria tingut un Alcalde que hauria acceptat la ma estesa per a treballar conjuntament per a assegurar el manteniment de l’interès de El Corte Inglés amb independència del que dictamini el jutge. Un govern així hauria tingut un Alcalde que hauria acceptat afrontar conjuntament els problemes de convivència a la Ciutat. Un govern així hauria tingut un Alcalde que liderés la lluita contra la implantació a la Ciutat d’un macro-prostíbul en lloc d’haver-ho de fer nosaltres, com a oposició i tenint el govern lluitant al costat dels promotors del macro-prostíbul amb un aforament de 1200 persones.
A Mataró no li convé que vostès segueixin ni un any més al capdavant del govern perquè ens estan arruïnant. Si la banca ens donés el mateix tracte i la mateixa exigència que a les empreses i als particulars ja ens haurien subhastat “la casa”. Sort n’hem tingut dels refinançaments –pagant més interessos clar- però a partir d’ara què? A continuar apujant impostos? Perquè, fa quatre anys, ens van dir que no apujarien mai per sobre de l’IPC. Quan ho van fer, van dir que ho ajustarien durant els quatre anys d’aquest mandat però, a l’hora de la veritat, res de res. Apujada màxima (2,1% d’increment mig, recollida residus comercial 7%) i endavant.
Vostès no han volgut tenir en compte que els treballadors i treballadores han perdut la compensació dels 400€ famosos i en la immensa majoria no se’ls apujarà el salari sinó que més aviat se’ls reduirà , que als pensionistes se’ls congela la paga, que al personal del sector públic se’ls ha reduït el salari, que a la Ciutat hi ha un 19,23% d’atur, que el sector privat en general ha vist molt disminuïts els seus ingressos i n’hi ha molts fregant la supervivència. Vostès no han volgut considerar res de tot això i continuen apujant l’IPC enlloc de guanyar en productivitat i eficiència.
No ens sembla gens desencertat acabar dient que la situació se’ls ha escapat de les mans per incapacitat i per la supèrbia de no voler escoltar a ningú. Així, no generen cap confiança perquè porten 4 anys remant contra corrent i generant, precisament desconfiança. A hores d’ara, tots els mataronins i mataronines sabem que la hipoteca de l’Ajuntament i de les seves empreses satèl·lits ens costarà cada dia més cara i quedarem en descobert a partir del dia 23 de maig del 2011, mani qui mani. La pregunta és: hi arribarem?
