Avui hem tingut doble sessió de Consell Nacional. Primer el de CDC i després el conjunt amb CIU.
Com que a Mataró ja hem fet la fusió, hi hem anat tots junts i hem aprofitat per esmorzar amb calma i passejar una mica per l’entorn meravellós que és el Món St Benet.
Primer, en el CN Convergent, hem tingut els habituals torns d’informació del Parlament, Congrés, i Europa per, tot seguit, en Felip informar sobre el procés de proclamació que, expressament, l’Artur ha demanat que es complís escrupolosament i, per tant, ens han fet votar. 361 vots afirmatius i 1 de negatiu.
Tot seguit, han entrat els companys d’Unió i on, en Trias, ha obert el Consell i ha estat en Duran qui s’ha encarregat de proposar la Candidatura d’en Mas.
Ha estat un matí vibrant.
En Mas ha estat brillant. Deixat anar i molt sincer. Parlant des del fons del cor ha volgut començar donant les gràcies a tothom qui ha contribuït a passar els anys difícils de la travessa del desert i agraint sincerament el suport i escalf que ha rebut i que rep constantment. S’ha referit, fins i tot, a les Regles de Sant Benet i ha comentat la de l’Abat que més o menys diu que “és a qui més responsabilitat se li dona però que, també, a qui més responsabilitat se li exigeix” (regla que –creieu-me- em sembla que porta gravada a l’ADN)
Després, en un discurs abrandat, ens ha encomanat el positivisme per construir la gran majoria que necessita el País per fer un govern fort, capaç de prendre decisions, potser gens fàcils, que no acontentaran tothom, però que són les que es necessiten per treure el País de l’ensopiment.
“Si Catalunya suma, pot”. Si Catalunya suma aquesta gran majoria, pot.
Si Catalunya provoca aquest canvi, si capgira la situació, podrem fer aquesta Catalunya prestigiosa, respectada, moderna, digna, i oberta al món.
