Des que es va fer públic que es faria, l’entorn de Santa Maria ha desplegat una activitat frenètica perquè tot sortís bé. Segurament, el fet de que aquests actes es fessin al Vaticà i ens arribessin per televisió i ens ensenyessin, potser, la part més ritual –i un pel opulenta- d’aquests esdeveniments, ens els allunyaven del veritable sentit que, per a mi, haurien de tenir.
Però fer-se a Mataró, a la mateixa parròquia on ell va exercir durant 17 anys, ens apropen una mica més el sentit que aquests testimonis voldrien o haurien de donar. Evidentment, no vaig conèixer al Dr. Samsó i no cal que m’escarrassi a parlar del que no he viscut. Espero llegir aviat “El pastor retrobat” (llibre recentment publicat per Ramon Reixach) però, tot i això, tindré més coneixements sobre el beat però res més. Per mi, l’important és extreure’n de les persones les coses bones i les millors característiques. L’època que li va tocar viure, les costums del moment, i la confrontació larvada llargament fins l’esclat de la guerra fratricida, ens van mostrar la cara més cruel de les misèries humanes. La reconciliació no és completa amb l’oblit sinó amb el coneixement, el respecte i el perdó. Avui, posar-se a un costat o a l’altre no te cap sentit i, en canvi, sí que el te reclamar el mateix respecte per a totes les víctimes. Si els creients som crítics amb algunes coses de l’església (potser perquè no albirem tant amunt com els seus alts fedataris) no és perquè haguem deixat de creure. Som crítics però tenim més necessitat que mai de creure. Respecto l’agnosticisme però crec que l’espiritualitat és l’equilibri i un suport de l’ànima i, per davant de tot, s’ha de respectar les creences de tothom. La nostra societat s’ha construït d’una determinada manera i, el Dr. Samsó, n’és un exemple, senzillament això. No hi ha cap sacrifici útil com no hi ha cap justificació per l’odi que el va portar a la mort, de la mateixa manera que la manipulació de la seva memòria no li va fer cap favor. Ara bé, tampoc cal buscar-li, si hi va ser, la part polèmica de la seva vida perquè ben segur era humà com nosaltres i, per tant, subjecte a errar o més ben dit, subjecte a interpretar la fe conforme als cànons històrics del moment. Interpretar els seus actes avui, és un exercici que requereix molta cura.
En tot cas, estic molt content i emocionat d’haver viscut aquest dia a la basílica al costat de tanta gent i em sap greu que molta no hi hagi pogut entrar o hagin marxat pel fred que feia al carrer. Ben segur que el fet que s’hagi gravat contribuirà a apropar la cerimònia a totes aquestes persones.
