Aquest vespre he anat al primer acte de la Setmana Santa mataronina: a veure la representació de La Passió, pels Armats. Només entrar al recinte ja he tornat a sentir la Setmana Santa. El lloc, tot i que humit i fresquet –avui amenaçava pluja- és ideal per la sensació que et causa. Probablement no reuneix cap condició, és petit, etc etc. Ben segur que ells mateixos ho pensen però, vist des de fora, l’ambient t’introdueix en l’obra i a mi em fa sentir infant, potser aquell nen a qui la passió m’espantava una mica però que tants records em porta.
Molt bé Armats ! Per molts anys !
