Avui, la Peña Al Andalus ha celebrat el seu 14è aniversari. No es el primer cop que ens acompanyo i cada vegada em fan sentir més de gust. Que són una “Peña” està fora de dubte. Jo en diria “Peña-piña” perquè també són una pinya. S’hi nota il·lusió en tot el que fan. Els agrada, s’ho passen bé, s’embadaleixen veient els quadres, s’emocionen amb la Salve Rociera ... se’n recorden d’una balladora que fa anys. No se’ls escapa res. Ho fan amb tanta naturalitat que tens la sensació de gran família. Fan broma amb el Presi “gruñón” però tothom se’l estima. A en Manolo Joyas el coneixem tots però, amb independència de la seva feina –que hi és- ha aconseguit un “planter” que és i serà el motor de la penya per molts anys.
Gràcies Peña.
