Avui és divendres i ja porto gairebé una setmana de viatge acumulant poques hores de dormir. M’he llevat a quarts de quatre, dutxa i fer maleta. Cap a l’aeroport i hem arribat a Las Vegas a les nou del matí. És la primera vegada que vinc aquí i ja he quedat sorprès perquè mentre esperes les maletes, al mateix aeroport, ja tens les màquines per jugar.
Directes a l’Hotel (París) però no hem pogut fer el check-in i hem hagut de fer les visites tal com anàvem.
M’interessava molt la visita d’avui a zappos donat que és una companyia, avui propietat de amazon.com que ven sabates per internet però per valor de 4,5 milions de dòlars diaris. Impressionant i més encara com diuen que ho aconsegueixen. Realment mimant al client i amb un servei excepcional. Per això tenen el seu centre aquí, a Las Vegas. Aquesta ciutat que no dorm mai i funciona 24hores al dia 365 dies a l’any on tothom està acostumat a fer horaris diferents i a tenir distraccions i oci a qualsevol hora.
Més tard, hem visitat la Nevada Development Authority on ens han fet veure les facilitats per instal·lar-se allà (estil de vida, impostos, comunicacions, tecnologia, facilitats, cost de la vida, etc) . Tot plegat, temptador.
Amb això, ja se’ns ha fet mitja tarda i, llavors, pensant en que acabàvem la setmana de feina i que demà tindrem dia lliure i diumenge ja marxem, hem decidit anar a veure si trobàvem alguna moto per llogar i fer una visita a Death Valley. Després d’un parell de trucades ens hem presentat a la botiga de eaglerider d’Arville street per tancar el tracte i fer papers. Volíem 3 motos i només ens hi quedaven dues: una Electra i una Fat Boy. Les hem llogat i hem quedat que demà al matí les recollirem a les 9. L’altra, en Giuseppe l’ha trobat en un altre lloguer.
Amb això ja se’ns ha fet l’hora d’anar a veure l’espectacle de Le Rêve del Wynn i que m’ha semblat meravellós. Un espectacle immens que m’ha agradat molt i molt. Just a l’acabar he twitejat: absolutament emocionant: art, dansa, música, acrobàcia, sensualitat, passió, èxit clamorós. Vieu aquests vídeo i d'altres i jutgeu.
Quan hem sortit, hem anant passejant una mica veient l’ambient i em acabat sopant en un dels italians del Venetian i del qual no en puc parlar del tot bé. Diguem-ne que normalet.
No puc jutjar Las Vegas per aquesta experiència d’un sol dia però de moment, tinc bones vibracions. És cert que sembla una cosa postissa però aquesta gent saben pensar en gran i executar-ho. No tenen manies i hi ha de tot i a tots nivells i per a tots els gustos i butxaques. Si aquí són feliços, perquè no? això sembla un parc temàtic del joc i l’espectacle. Doncs Viva Las Vegas !!!
