Aquest matí tenia el compromís d'anar al Parc de la Ciutadella, a la festa de CiU. Ja va uns anys que la fèiem a Gurb però, aquest any, tocava donar suport a en Xavier Trias. Amb ell hem estat comentant, per cert, la situació i paral·lelismes de les dues ciutats: Barcelona i Mataró.
Hem fet una foto de família i després hem escoltat els quatre caps de llista de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona i, després a en Duran, per acabar amb el President Mas.
Ja era hora de que els sortís el nervi perquè, darrerament, en que la demagògia ha tornat a can PSC i ja sembla que no tinguin cap responsabilitat ni hagin manat mai, ja tocava dir qui són els reponsables de la situació que vivim.
Ferms en la defensa dels serveis i ni un pas enrere respecte a l'expol·li econòmic al que ens sotmet l'Estat. Ja està bé d'aguantar com enlloc de defensar Catalunya, defensen un PSOE que ens nega el pa.
Cal dir-ho alt i clar, els catalans paguem suficient per mantenir els serveis i l'Estat no és ningú per prendre'ns diners i dignitat. Això s'ha acabat. El País no ho aguanta i nosaltres ja estem cansats.
Que en Duran no vulgui votar el 10A no vol dir que no les hagi dit clares: confederació vol dir en base a dos estats independents. Que la Presidenta del parlament digui que creu que no ha de votar, doncs li respecto.
Ara bé, no tinc cap dubte que respecte que la independència econòmica l'assolirem molt aviat perquè, senzillament, és impossible ajustar el que ens demana l'Estat espanyol. Està bé que intentem fer ajustos i ens desfem de tot el que és superficial per mantenir tot el que és essencial. Tenim molt camí a recórrer per fer més eficient l'administració. Això és innegable. Ara bé, i l'Estat? A què esperen? Si volen gastar, que s'ho guanyin! A costa nostra se'ls acabarà aviat.
