Aquest vespre he fet una cosa que, tampoc, havia fet mai: fer de jurat per triar les rocieras 2011 de la Peña Al-Andalus.
Em van convidar a fer-ho i, tot i que no ho veia clar, no vaig defugir la invitació i m'ho he passat molt bé. Com que sempre m'han agradat les sevillanes i fa anys que els vaig veient, m'hi he vist amb cor. L'art es veu i la gràcia encara més. Per tant, hi ha hagut pràcticament unanimitat en les posicions i les votacions.
La gent de la Peña són molt apassionats i la sala estava de gom a gom de gent sopant i participant en la festa. Nervis esperant la Romeria? Em sembla que sí.
