Entre saetas i prendiment hem dinat en família i aprofitant que hi érem gairebé tots, menjar-nos la mona de l'Oriol.
Sempre he pensat que això que et regalin una mona (en aquest cas jo) i se te la mengin gairebé sencera és un mal negoci però, la festa -que és l'important- s'ho val.
Com que ja sabeu que la mare no sap fer àpats normals hem començat amb un plat de pèsols i pollastre rostit i ja hem arribat als postres amb la gana justa. Després, entre les maduixes, les senyores i senyors que em va regalar la Maribel, i després la mona, no us ha d'estranyar la passejada que he hagut de fer per fer per tal de "tirar avall"
En fi, que per molts anys!
