Et vaig conèixer quan jo anava amb calça curta i estudiava al Cassà d'Arenys de Mar. Allà em vas deixar petjada com a persona i sempre em vas fer sentir com un amic especial. Un sentiment, aquest, que tots els que et coneixen també tenen. És a dir que tenies el do de fer-nos sentir molt especials a tots. La teva bondat, unida a la teva determinació em va admirar sempre.
A tots ens arribarà l'hora, i si diuen que quan marxes ho fas jutjant la teva vida per l'obra que has fet amb els fills, te'n pots anar orgullós perquè has deixat milers de deixebles que intentarem seguir el teu camí.
Descansa en pau Pare Joan. El teu record m'acompanyarà sempre.
