M.I.T. I H.B.S. (MASSACHUSETTS INSTITUTE OF TECHNOLOGY I HARVARD BUSINESS SCHOOL)

Està aviat dit però avui hem estat a dos llocs mítics.
Anys i panys sentint a parlar del MIT o de HARVARD i fins avui no hi he posat els peus. My god!
Com és possible? Doncs perquè la vida és com és i tampoc m’ha anat malament però cal dir que aquí se sent quelcom diferent. Potser pel fet mateix del que ho hem sentit i vist en mil llibres o al cinema.
Des del punt de vista visual no m’ha generat cap impacte, més enllà de que es nota la pulcritud i la orientació a un campus energètic, absolutament orientat a treure el màxim profit dels millors talents per trobar les millors idees i “monetitzar-les”, of course.
En aquesta àrea (Boston) hi ha més de 100 intitucions entre Universitats i Colleges. Diuen que és el punt del mon amb major concentració de saber.
A les 8,15 hem sortit a peu de l’hotel per anar a l’Stata Center on hi hem estat fins a dos quarts de dues en que ens hem dividit per anar a diferents laboratoris en funció del que vam voler veure cadascú. Us deixo l’agenda súper interessant que hem tingut al matí. Primer ens ha donat la benvinguda el Consul General d’España el Sr. Carlos Robles (tot un diplomàtic), paraules del Sr William Carnes (Deputi Mayor of Barcelona) i després ja ens han presentat la iniciativa del MIT Spain i ens han parlat sobre la seva potencialitat (m’ha anat molt bé el lunch networking perquè he aprofitat per parlar amb l’Alice –coordinadora- i el Luis Perez-Breva per aprofundir alguna possibilitat de fer coses amb ells) Veurem ...
Ens ha parlat també del projecte la Dra. Mercedes Balcells que també és Co-Directora del MIT-Spain que ens ha parlat sobre la investigació que fa aquí.
Dels dos Keynote speakers, el que més m’ha agradat –per passió i contingut- ha estat el Rich Kivel, CEO TheraGenetics i membre del Global Board of Directors del MIT Enterprise Forum. Ens ha parlat sobre: International Entrepreneurship & Global fundraising strategies.
En Charles Cooney, Professor of Chemical and Biochemical Engineering, Faculty Director for Deshpande Center for Technological Innovation ens ha parlat sobre Accelerating Innovation from University Research i, tot i que ha dit veritats i coses interessants, m’ha semblat menys apasionat.
Després, jo m’havia apuntat per tenir una sessió al Entrepreneurship Center on hem carregat de valent preguntant sobre el funcionament d’aquest laboratori i del mon de l’emprenedor al MIT, al Profesor José Pacheco, que n’és el Program Manager. Se li nota que porta sobre les esquenes la experiència de centenars d’assessoraments a empreses reals i que ho viu de forma constant i directe. El més contundent ... quan ens ha parlat de les 100/120 hores de feina setmanals que treballen els que comencen aquestes startups. Que no és possible? I tant !

Les fotos que es veuen del carrer són vistes mentre caminavem entre l'Stata i l'altre edifici.

HARVARD BUSINESS SCHOOL
Després hem anat a la HBS Harvard Business School on el profesor Francisco de Asís Martínez-Jerez ens ha fet una presentació de l'escola idel seu MBA, també súper apassionada, de l’Escola, del seu funcionament i dels projectes d’expansió que tenen. Ha estat bé el fet d’acompanyar-se de 3 alumnes de Barcelona, dos d’ells ex-UPC, que ens han explicat les seves vivències.
Hi ha hagut un moment en que s’ha palpat la tensió perquè xerrada ha pres aires de crítica irreflexiva cap al nostre sistema universitari però, afortunadament, en Josep Casanovas i la Raquel Egea han sabut posar les coses al seu lloc. Després d’això, passejada pel Campus, foto de grup, foto Maresme i corrent cap al següent lloc.
El Cambridge Innovation Center ... que està bé però no m’ha semblat massa més que un Business Center amb un model de negoci a 1000$ mensuals per usuari (sense més costos). Això sí, excel.lents instal.lacions i al rovell del MIT.

30.04.08 VOLANT A BOSTON

Avui poca cosa hi ha a explicar.
Pràcticament és un dia de treball normal encara que la taula de despatx ha estat, primer l’hotel i després l’avió. Les sis hores entre San Francisco i Boston donen per molt. És una pena no tenir connexió internet en vol però m’he posat al dia en correus mentre creuem aquest vast país de punta a punta.
És ben cert que el networking entre el mateix grup és una realitat i, quan és tant nombrós i variat encara més. Ahir vaig sopar amb el Josep Casanovas, Vice-rector de la UPC i amb la Clara Barreneche, del CIDEM (Oficina de New York) i amb l’amic Carles Güell, de GÜELL CONSULTING de Mataró. Vam compartir plats en el restaurant indi Dosa. Excel.lent i molt recomanable. Recordo que l’adreça era Valencia amb la 21. Una mica picant però molt bó.
Hi vam anar més gent però ens vam haver de repartir en taules petites.
Un viatge així et permet estar parlant amb, avui ja amics, com el Jordi Badia, CTO de E-MAGISTER , ara amb el Jordi Portabella (ERC), després amb gent de la Cambra de Comerç de Barcelona com el Lluís Lluch, la Marta Amorós, o la Yolanda de Barcelona Activa, o el Juan Carlos de EDUCA AMIGOS, o el Roman Martín d’INTERBEL, i tants i tants d’altres. Només són exemples de la riquesa diferent de gent que tenim. Això apart de que, en aquest viatge tenim a en Miquel Buch (Alcalde de Premià de Mar), a en Bernat Costas (CCM i Tordera), a l’Andreu Francisco (Alcalde d’Alella i President de l’EUM, i sense oblidar-me de la regidora Alícia Romero. Enmig de tot, en Tomàs Cascante (Tertúlia Digital) et pesca i et fa una entrevista arrossegan-te fins el carrer on busca l’angle perfecte per contextualitzar i et fa explicar quelcom que hem vist o fet ... us recomano que llegiu les seves cròniques. Sempre t’arrenca el somriure.
Finalment m’han dit que som 40 empreses i 30 persones entre polítics i institucions. Jo, aquí, em sento empresa perquè realment vinc per feina però no puc abstreure’m del segon barret de polític i aprofitar tota la informació per ambdues coses. El fet d’estar en contacte amb tota aquesta gent, estar al corrent continu del que passa a Mataró per la comunicació constant amb els periodistes i mitjans locals via mail, la meva gent via skype, etc fa que tinguis la sensació de que el mon és cada dia més petit. Un exemple. M’he assentat a esmorzar a la taula amb en Josep Casanovas i en Josep Lladós de la UOC. Resulta que es coneixen amb en Pedro Gómez (Gerent de KRITER) de la seva època de Director de la EUPMT ... doncs ràpidament des del holl de l’hotel li he muntat una video-conferència amb el portàtil i s’han saludat. Visc la tecnologia i no deixo de trobar-hi cada dia més naturalitat. És fantàstic.
Paral.lelament, treballo bit a bit amb el Grup Municipal i anem fent la feina de cara al proper ple de dijous que ve i que, intueixo, serà llarg perquè estan sortint molts temes. Alguns els podeu veure ja en notícia i d’altres aniran sortint de mica en mica. Total, que amb ganes de pencar es pot fer molta feina.
Ara bé, de temps per turisme –malpensats- no me’n queda gens. I què sí ho fes? Però res de res. Si es vol seguir l’agenda, i tot el que us he explicat, queda cero temps per altres coses. Ja serà la segona vegada que hauré estat a San Francisco però no podré pas dir que conegui la ciutat que, per altra banda, s’intueix preciosa.

BOSTON
El vol ha durat 6 hores aproximadament i hem hagut d’avançar el rellotge tres més. Ara, enlloc de a nou hores de diferència, en quedarem a sis. Ens acostem a casa.
Val a dir que al vol, un cop feta la feina ens hem divertit de valent fent-la petar. Com que m’han donat l’aisle 36C (últim seient) i teníem l’office de l’avió allà mateix, era una corrua de gent . Es nota que el grau de confiança entre el grup ja està molt madur.
Cada vegada que penso en Boston em ve al cap una amiga, l’Abby, que és de Califòrnia però estudia a Boston i, amb el seu spanglish diu “mucho frío en Boston”, cosa que en arribar ja hem notat una mica.
Hem arribat a l’hotel Marriot de Cambridge que gairebé eren les 12 de la nit i tot just hem tingut temps de fer una Marriot burguer al bar i fer-la petar amb els amics de la UOC, el Josep i el Marc, i en Jordi E-MAGISTER.
Ara tanco aquest post i el penjo quan ja són més de la una. Demà a les 8,15 hem de ser al mític M.I.T. encara que es podria dir que ja hi som perquè hi anirem a peu ...

HUNGRY OF SUCCESS / GANA D’ÈXIT !

Avui hem visitat el Plug And Play Tech Center al cor del Silicon.
És una comunitat d’unes 135 Startup en diferents àrees. És una mena de barreja entre incubadora, acceleradora i bussiness center que, a més de semblar la ONU per la multi-culturalitat s’ocupa de buscar les diferents rondes de capital, desl del capital llavor, risk, venture capital, etc. A més, fan co-inversió entre ells mateixos i els inversors externs.
Per la foto on es veuen penjats a la paret diferents noms d’empreses coneixereu algunes de molt famoses que han passat per aquí.
He de dir, d’entrada, que de tots els que he vist mai, tant aquí com en d’altres llocs del mon, aquests model és el que m’ha semblat més ben muntat. Potser que la Jackie Hernández (mexicana) ens ho hagi venut molt energèticament però així ha estat.
El seu ganxo està en dir que si al SV hi ha un 10% d’èxit, és a dir, 9 de cada 10 empreses noves no arriben als 5 anys, ells ho multipliquen per 3 i arriben a un 30%.
Cada setmana reben visites d’inversors per fer el seguiment de les seves empreses i , per tant, els és molt fàcil trobar-se amb d’altres interessats per contrastar els plans d’empresa.
El promig d’estada de les empreses és d’un any i mig i en tenen per cada una de hardware, 10 de software. Normalment, la gent que munta quelcom de hard és que ja te experiències prèvies. Per exemple, ens ha parlat de APRIUS, una que està mirant com se’n surt per a fer un sistema de descàrrega ràpida d’internet que arribi a la capacitat de 20 CD,s per segon. El seu impulsor havia treballat a Intel i ja va crear un altre empresa que va vendre per 200 mil.lions de $.
Aquí hi ha una empresa espanyola, SECUWARE i des d’on en Feliciano Rivera porta la comercialització per a tota amèrica del sud i centre amèrica, a més de donar serveis de suport.
M’ha semblat un bon punt d’entrada per localitzar-se al Silicon i amb moltes facilitats.
El títol que he posat al post està en relació al que ens ha explicat en Saeed Amidi (iranià). Ens ha dit que el 70% de les empreses de Plug & Play estan fundades per immigrants. Com ha dit “hungry of success”. Ve de que, en general, els americans de neixement tenen una vida com més fàcil ... No se de què em sona !

INBAC
Després hem anat a InBAC, un altre iniciativa, un business acceleration segons ells innovador i diferent de tot el que es fa a Europa.
A mi no m’ho ha semblat tant tot i que també m’han semblat molt seriosos. Dic que no m’ho ha semblat perquè tot el que hem vist és molt diferent a Europa però és que, com també els agrada dir, el Silicon tampoc és els USA. Vol dir que això és un microcosmos molt especial. Només cal dir que Califòrnia seria, per si sola, la octava potència econòmica mundial.

FEBRE iPHONE
Es veu que hi ha febre i stocks trencats.
M’han encarregat comprar-ne i, en arribar a l’hotel, he anat a la botiga d’Apple, just a la cantonada del davant, en plena Market street. M’han dit que no en tenien i que aquest matí sí, però els han durant 20 minuts.
No se pas ...
I el que és per a mi, no és pas un estri que m’interessi massa, com a mínim fins que surti la segona generació amb capacitat de connexió a correu que utilitzem habitualment i ens permeti la sincronització remota. Però repeteixo, és una febre. La moda Apple no para !

SILICON VALLEY I TERTÚLIA DIGITAL A SAN FRANCISCO

VISITES AL SILICON
Avui ha començat, de fet, el Pont i a dos quarts de nou, puntuals, érem tots a la porta de l’hotel per pujar als dos autobusos que ens havien de portar al Silicon.
El primer lloc on hem anat ha estat a ORACLE on, com per aquí saben fer, ens han atès de meravella. Feia d’ amfitrió el Fèlix Monedero (Director d’Oracle per la Regió Mediterrània d’Oracle Ibérica) però ens han posat dos ponents d’alt nivell que ens han parlat sobre dues estratègies de la Companyia, la de Mergers & Acquisitions a càrrec del Vishal Bhagwati (Vice President, Corporate Development) i la de Overall Corporate Strategy a càrrec de Robert Shimp (Vice President, Global Technology Business Unit). Sempre va bé escoltar que ens tenen a dir i com fan les coses aquests gegants.
Després hem fet una volta pel seu Campus. Impressionant ! Envejable ! Chapeau !
Havent dinat (ens han convidat allà mateix) hem anat al SRI (Stanford Research Institute) on ens han rebut les mateixes persones que l’any passat. El Gene Thiers i el Jordi. El Gene és un crack i se sap posar a la gent a la butxaca com ningú. És Vice President i hi porta més de 30 anys. En Jordi només n’hi porta 3 (és de Castellar i Dr. en químiques)
Ens han explicat què fan, com ho fan, i quin és el mètode que els porta a haver llançat entre 7 i 8 Spin-ff per any. No totes amb tant èxit com algunes, que van a borsa i ja tenen una capitalització d’entre 1000 i 2000 mil.lions de dòlars però ja es veu, de seguida, a què juguen.
Basen la seva filosofia en que els seus investigadors no publiquen res fins que s’ha patentat o protegit intel.lectualment i que no investiguen sobre res que no sigui una necessitat per a molta gent i que, per tant, aquesta molta gent estigui disposada a pagar per resoldre-la. És una petita gran diferència que els porta a veure les coses molt diferentment de com s’encaren a casa nostra.
Una de les coses que ja li recordo de l’any passat és el que diu sobre la creativitat. Diu: la creativitat s’ensenya en laboratoris d’innovació. Hi ha qui neix amb ella però no és estrictament necessari.

Aquesta vegada hi havia poc temps i només ens han ensenyat un laboratori, el del robot de quiròfan que permet fer algunes operacions per control remot i que, en el futur, podria portar-nos moltes sorpreses.

TERTÚLIA DIGITAL A SAN FRANCISCO
Hem sortit disparats del SRI per tornar a Sant Francisco on teníem preparades dues activitats: la tertúlia digital internacional, amb una bona colla de tertulians i després una sessió de presentació de Barcelona a la gent de la Ciutat i del Silicon (inversors, etc.) amb el networking posterior.
Hi ha participat el Jaime Lorenzo, de l’ambaixada d’Espanya, un professor (no recordo el nom) de marqueting, la Presidenta del club espanyol del Silicon (treballa a INTEL), el Joaquim Trias, un emprenedor i inversor que porta molts anys aquí, el Juan Antonio Carballo, la Itxaso de Palacio de la UB i la Carolina Garcia, a més del Jordi del SRI.
Hem tingut una tertúlia molt útil i de la que hem après molt més sobre el Silicon i les formes d’operar i on tothom ha preguntat el que ha volgut. Com sempre, hem començat freds però després la cosa s’ha animat moltíssim.
Després, el Vice Major of Barcelona, el Sr. William Carnes ha fet la presentació del “Do it BCN” i hem acabat en un cocktail networking.
Demà, més.

MATARÓ-BARCELONA-PARÍS-SAN FRANCISCO

Buf ! Viatjar és molt maco però us explico: llevat de les tres, sortir de casa a les quatre, trobada a l’aeroport a les cinc. Vol a París a les 6,50h. Canvi de terminal al Charles de Gaulle i agafar l’avió cap a San Francisco a les 10,10h.
Ara mateix estic escrivint això (i el bloc de tota la setmana) des de dalt de l’avió mentre el meu voltant dorm. Com envejo a la Regidora Romero ! Des que ha pujat a l’avió que dorm i arribarà com una rosa. Jo, en canvi, no tinc ni remotes ganes de tancar els ulls i, ja veurem com engalto l’arribada allà. I li dec un cafè perquè m’ha canviat la meva finestra per un passadís que li havia correspost. Tots dos contents però, jo, molt perquè com que sé que no dormo gaire, així em puc moure i rondar.
El vol PARÍS CDG a San Francisco són 11h aprox més les dues de BCN a París més totes les esperes vol dir que, amb sort, arribarem a l’hotel sobre les cinc de la tarda d’allà que seran 9 hores menys a casa. Total que per vosaltres seran les dues de la matinada de dilluns.
Però ... com que tot el que es fa amb il.lusió no cansa i si és voluntari encara més.
Fa una estona hem sobrevolat la massa gelada del nord. Preciós. Les fotos no es veuen gaire bé però és igual. Jordi, com xalaríem triscant per aquí eh !
Aquesta expedició (Pont Tecnològic) va organitzada per la Cambra i Barcelona Activa.
Fa uns mesos, arran del sopar tertúlia que va muntar GENTIC sobre aquests viatges i que vam convidar com a ponents al Lluís Lluch (Internacionalització Cambra) i al Tomàs Cascante (Tertúlia Digital) i on jo mateix vaig explicar les meves experiències en d’altres Ponts, vam fer veure la importància de situar-se en el context global. Vam convidar a la pròpia Alícia Romero i crec que és bo que s’hagi decidit i vingui amb nosaltres, igual que ens hi hem apuntat, de GENTIC, el President Josep Lluís de Gabriel (BITLONIA) , en Rafael Hidalgo (GERSOFT), en Carles Güell (GÜELL CONSULTING), i jo mateix (KRITER SOFTWARE). Veig també que, finalment, hi ha més polítics de la Comarca, l’Andreu Francisco (EUM), en Miquel Buch (Alcalde Premià de Mar), en Bernat Costas (CCM/Tordera). Ja els he dit que, des d’ara, són de la GRAN BARCELONA i embaixadors d’Espanya. Això és el món i hem d’explicar Catalunya i el que som però està clar que en una situació com aquesta, a la gent que veurem, no els interessa massa més que veure si poden fer negocis amb nosaltres i només els interessa situar-nos geogràficament. Barcelona, per això, és la marca que ven. Res a dir.
Ep ! i hi va més gent eh ! som potser unes 40 empreses, crec, però també hi ha gent de la Cambra, de Barcelona Activa (la Yolanda), i he vist al William Carnes i al Portabella. Toots units fem forçaaa !
A la que arribem a l’hotel farem allò que toca i tant bé fa en Cascante del Who is Who ? i ens coneixerem més bé tots.

SAN FRANCISCO -DIA 1-

Ja som a Sant Francisco. Puntuals a les 12,30 arribem a la meca de les TIC. Amb un sol impactant i una temperatura fantàstica (pantalons curts a dojo) ja estem llestos per capbussar-nos en el Silicon Bay, com s’hauria de dir doncs s’ha fet tant gran que ja supera el Valley (fa anys)
Després del transfer a l’hotel (San Francisco Marriot) dutxa ràpida i a pasturar una hora i mitja per esperar a les cinc on tot el grup ens hem de trobar per fer el Who is Who amb en Cascante.
Abans d’entrar, he fet la primera cheese burguer i preparat per conèixer nova gent.
He quedat sorprès del “desplegament de recursos humans” tant de la Cambra com de BCN Activa i la gran quantitat de participants d’institucions. Si en total he vist que som uns 60, sembla que gairebé el 50% són institucions. Es nota l’interès per la “posta al dia” i celebro que es faci perquè “coneixer” és el primer pas per no fer volar coloms i treballar tocant de peus a terra.
Un cop presentats tots, ens ha fet una conferència sobre el Silicon el Dr. Tapan Munroe. Super interessant, encara que he de dir que molts fèiem esforços per no tancar els ulls. El més clar que ha dit ... potser el que més m’ha quedat és quelcom que també vaig constatar l’any passat: els inversos d’aquí prefereixen invertir en projectes “pròxims”. És a dir, que si tens un projecte, instal.lat aquí i tot serà molt més fàcil.
Hem acabat a les set de la tarda (hora SFCO) però eren les quatre de la matinada dels que veníem de Barcelona (llevats de les tres del matí i amb no se quantes mils de milles a sobre).
Demà, a les 8,30 sortim cap al Silicon a visitar ORACLE i el SRI.

Una curiositat. Amb l’episodi del gat (tornant de Mèxic) vaig dir que miraria de no tornar a volar amb Air France (encara espero que em contestin la queixa) i ves per on, tot el dia volant amb AF. My god !