Avui poca cosa hi ha a explicar.
Pràcticament és un dia de treball normal encara que la taula de despatx ha estat, primer l’hotel i després l’avió. Les sis hores entre San Francisco i Boston donen per molt. És una pena no tenir connexió internet en vol però m’he posat al dia en correus mentre creuem aquest vast país de punta a punta.
És ben cert que el networking entre el mateix grup és una realitat i, quan és tant nombrós i variat encara més. Ahir vaig sopar amb el Josep Casanovas, Vice-rector de la UPC i amb la Clara Barreneche, del CIDEM (Oficina de New York) i amb l’amic Carles Güell, de GÜELL CONSULTING de Mataró. Vam compartir plats en el restaurant indi Dosa. Excel.lent i molt recomanable. Recordo que l’adreça era Valencia amb la 21. Una mica picant però molt bó.
Hi vam anar més gent però ens vam haver de repartir en taules petites.
Un viatge així et permet estar parlant amb, avui ja amics, com el Jordi Badia, CTO de E-MAGISTER , ara amb el Jordi Portabella (ERC), després amb gent de la Cambra de Comerç de Barcelona com el Lluís Lluch, la Marta Amorós, o la Yolanda de Barcelona Activa, o el Juan Carlos de EDUCA AMIGOS, o el Roman Martín d’INTERBEL, i tants i tants d’altres. Només són exemples de la riquesa diferent de gent que tenim. Això apart de que, en aquest viatge tenim a en Miquel Buch (Alcalde de Premià de Mar), a en Bernat Costas (CCM i Tordera), a l’Andreu Francisco (Alcalde d’Alella i President de l’EUM, i sense oblidar-me de la regidora Alícia Romero. Enmig de tot, en Tomàs Cascante (Tertúlia Digital) et pesca i et fa una entrevista arrossegan-te fins el carrer on busca l’angle perfecte per contextualitzar i et fa explicar quelcom que hem vist o fet ... us recomano que llegiu les seves cròniques. Sempre t’arrenca el somriure.
Finalment m’han dit que som 40 empreses i 30 persones entre polítics i institucions. Jo, aquí, em sento empresa perquè realment vinc per feina però no puc abstreure’m del segon barret de polític i aprofitar tota la informació per ambdues coses. El fet d’estar en contacte amb tota aquesta gent, estar al corrent continu del que passa a Mataró per la comunicació constant amb els periodistes i mitjans locals via mail, la meva gent via skype, etc fa que tinguis la sensació de que el mon és cada dia més petit. Un exemple. M’he assentat a esmorzar a la taula amb en Josep Casanovas i en Josep Lladós de la UOC. Resulta que es coneixen amb en Pedro Gómez (Gerent de KRITER) de la seva època de Director de la EUPMT ... doncs ràpidament des del holl de l’hotel li he muntat una video-conferència amb el portàtil i s’han saludat. Visc la tecnologia i no deixo de trobar-hi cada dia més naturalitat. És fantàstic.
Paral.lelament, treballo bit a bit amb el Grup Municipal i anem fent la feina de cara al proper ple de dijous que ve i que, intueixo, serà llarg perquè estan sortint molts temes. Alguns els podeu veure ja en notícia i d’altres aniran sortint de mica en mica. Total, que amb ganes de pencar es pot fer molta feina.
Ara bé, de temps per turisme –malpensats- no me’n queda gens. I què sí ho fes? Però res de res. Si es vol seguir l’agenda, i tot el que us he explicat, queda cero temps per altres coses. Ja serà la segona vegada que hauré estat a San Francisco però no podré pas dir que conegui la ciutat que, per altra banda, s’intueix preciosa.
BOSTON
El vol ha durat 6 hores aproximadament i hem hagut d’avançar el rellotge tres més. Ara, enlloc de a nou hores de diferència, en quedarem a sis. Ens acostem a casa.
Val a dir que al vol, un cop feta la feina ens hem divertit de valent fent-la petar. Com que m’han donat l’aisle 36C (últim seient) i teníem l’office de l’avió allà mateix, era una corrua de gent . Es nota que el grau de confiança entre el grup ja està molt madur.
Cada vegada que penso en Boston em ve al cap una amiga, l’Abby, que és de Califòrnia però estudia a Boston i, amb el seu spanglish diu “mucho frío en Boston”, cosa que en arribar ja hem notat una mica.
Hem arribat a l’hotel Marriot de Cambridge que gairebé eren les 12 de la nit i tot just hem tingut temps de fer una Marriot burguer al bar i fer-la petar amb els amics de la UOC, el Josep i el Marc, i en Jordi E-MAGISTER.
Ara tanco aquest post i el penjo quan ja són més de la una. Demà a les 8,15 hem de ser al mític M.I.T. encara que es podria dir que ja hi som perquè hi anirem a peu ...
Pràcticament és un dia de treball normal encara que la taula de despatx ha estat, primer l’hotel i després l’avió. Les sis hores entre San Francisco i Boston donen per molt. És una pena no tenir connexió internet en vol però m’he posat al dia en correus mentre creuem aquest vast país de punta a punta.
És ben cert que el networking entre el mateix grup és una realitat i, quan és tant nombrós i variat encara més. Ahir vaig sopar amb el Josep Casanovas, Vice-rector de la UPC i amb la Clara Barreneche, del CIDEM (Oficina de New York) i amb l’amic Carles Güell, de GÜELL CONSULTING de Mataró. Vam compartir plats en el restaurant indi Dosa. Excel.lent i molt recomanable. Recordo que l’adreça era Valencia amb la 21. Una mica picant però molt bó.
Hi vam anar més gent però ens vam haver de repartir en taules petites.
Un viatge així et permet estar parlant amb, avui ja amics, com el Jordi Badia, CTO de E-MAGISTER , ara amb el Jordi Portabella (ERC), després amb gent de la Cambra de Comerç de Barcelona com el Lluís Lluch, la Marta Amorós, o la Yolanda de Barcelona Activa, o el Juan Carlos de EDUCA AMIGOS, o el Roman Martín d’INTERBEL, i tants i tants d’altres. Només són exemples de la riquesa diferent de gent que tenim. Això apart de que, en aquest viatge tenim a en Miquel Buch (Alcalde de Premià de Mar), a en Bernat Costas (CCM i Tordera), a l’Andreu Francisco (Alcalde d’Alella i President de l’EUM, i sense oblidar-me de la regidora Alícia Romero. Enmig de tot, en Tomàs Cascante (Tertúlia Digital) et pesca i et fa una entrevista arrossegan-te fins el carrer on busca l’angle perfecte per contextualitzar i et fa explicar quelcom que hem vist o fet ... us recomano que llegiu les seves cròniques. Sempre t’arrenca el somriure.
Finalment m’han dit que som 40 empreses i 30 persones entre polítics i institucions. Jo, aquí, em sento empresa perquè realment vinc per feina però no puc abstreure’m del segon barret de polític i aprofitar tota la informació per ambdues coses. El fet d’estar en contacte amb tota aquesta gent, estar al corrent continu del que passa a Mataró per la comunicació constant amb els periodistes i mitjans locals via mail, la meva gent via skype, etc fa que tinguis la sensació de que el mon és cada dia més petit. Un exemple. M’he assentat a esmorzar a la taula amb en Josep Casanovas i en Josep Lladós de la UOC. Resulta que es coneixen amb en Pedro Gómez (Gerent de KRITER) de la seva època de Director de la EUPMT ... doncs ràpidament des del holl de l’hotel li he muntat una video-conferència amb el portàtil i s’han saludat. Visc la tecnologia i no deixo de trobar-hi cada dia més naturalitat. És fantàstic.
Paral.lelament, treballo bit a bit amb el Grup Municipal i anem fent la feina de cara al proper ple de dijous que ve i que, intueixo, serà llarg perquè estan sortint molts temes. Alguns els podeu veure ja en notícia i d’altres aniran sortint de mica en mica. Total, que amb ganes de pencar es pot fer molta feina.
Ara bé, de temps per turisme –malpensats- no me’n queda gens. I què sí ho fes? Però res de res. Si es vol seguir l’agenda, i tot el que us he explicat, queda cero temps per altres coses. Ja serà la segona vegada que hauré estat a San Francisco però no podré pas dir que conegui la ciutat que, per altra banda, s’intueix preciosa.
BOSTON
El vol ha durat 6 hores aproximadament i hem hagut d’avançar el rellotge tres més. Ara, enlloc de a nou hores de diferència, en quedarem a sis. Ens acostem a casa.
Val a dir que al vol, un cop feta la feina ens hem divertit de valent fent-la petar. Com que m’han donat l’aisle 36C (últim seient) i teníem l’office de l’avió allà mateix, era una corrua de gent . Es nota que el grau de confiança entre el grup ja està molt madur.
Cada vegada que penso en Boston em ve al cap una amiga, l’Abby, que és de Califòrnia però estudia a Boston i, amb el seu spanglish diu “mucho frío en Boston”, cosa que en arribar ja hem notat una mica.
Hem arribat a l’hotel Marriot de Cambridge que gairebé eren les 12 de la nit i tot just hem tingut temps de fer una Marriot burguer al bar i fer-la petar amb els amics de la UOC, el Josep i el Marc, i en Jordi E-MAGISTER.
Ara tanco aquest post i el penjo quan ja són més de la una. Demà a les 8,15 hem de ser al mític M.I.T. encara que es podria dir que ja hi som perquè hi anirem a peu ...
