Mataronines i Mataronins! D’aquí, d’allà i
d’arreu! Ja les tenim aquí! Hem esperat tot un any però ja són aquí!
L’Herald, diligent, ha fet la seva feina i ha proclamat
la festa major als quatre vents. A tall de tastets, hem fet l’exposició d’en
Quim Puig, el Festival d’orgue, les Santes esportives, els Capgrossos ens han
fet gaudir de la millor diada de la història, els Ball de diables s’han superat
amb la mostra i l’Encesa, les biblioteques han fet somniar grans i petits amb
els seus contes, la gegantada i els Gospelsons ens van fer ballar, i tot
degustant el cremat tradicional vam tornar a escoltar aquelles havaneres que
ens fan sentir tan bé, abans de la nit de rumba.
Però ja s’ha acabat l’espera! Puntuals, ens
retrobem amb la festa major de la nostra ciutat. Petits i grans, hereus i
donzelles, menestrals i prohoms, tothom és cridat a fer festa grossa i omplir
carrers i places de gatzara.
Després d'un any de lluita, d’esforç, de
patiments i de cabòries ha arribat el moment que més esperem de l’any, quan
darrera del majestuós Robafaves dansarem incansables fins a exhaurir el darrer
alè de força per guarir nostre esperit.
Aquest any, també estem d’aniversari. Hem de
felicitar la banda de música pels seus 30 anys d’existència i per
acompanyar-nos amb la seva alegria vital. Gràcies! moltes gràcies músics!
Deixeu-me, també, que tingui un record per a
tots aquells mataronins i mataronines que ens han deixat, alguns d’ells abans
que el rellotge natural s’exhaureixi. Recordem també nens i nenes, joves i
grans que per malaltia són a casa o a l’hospital, a tots ells, us desitgem que
us recupereu aviat. Us volem aquí amb nosaltres l’any vinent!
Als que treballeu, als que sereu darrera de
cada acte perquè la festa surti bé, el nostre agraïment. A tots aquells que es
perden la festa perquè tenen altres obligacions, a tots ells, els enviem la
nostra consideració i respecte.
La festa la fem entre tots i totes, menuts,
joves i grans, amb la
família Robafaves i l’àliga, momerota i momeroteta, drac i
dragalió, nans i diablesses a més de la banda; però d’entre tots, sempre hi ha
qui, tocat per la marinada, per l’esperit de les Santes o per l’olor de pólvora,
qui la viu de forma tan plena que ens fa sentir a tots que som especials. I és
aquí, precisament, que no em vull oblidar de que, aquest any, aquí sota ens en
falta un!
Un d’aquells que s’encenia amb bogeria
fent-nos sentir l’esperit de Santes com pocs ho saben fer. Company! Jordi! Aquest
any ens hauràs de mirar des del balcó etern però sàpigues que et trobem a
faltar i que el teu tremp marcarà les Santes per sempre!
L’any passat us deia que ens queden moltes
batalles per guanyar i que n’hi havia una, la de manca de feina, que angoixa
encara a moltes famílies. Aquest any tenim més confiança, hem estat capaços de
millorar una mica en aquest terreny però no n’estem satisfets, ens queda molt
per fer i és la nostra primera prioritat.
Permeteu-me també, que abans que sonin
flabiols i gralles i que el tronar de la traca ens faci tremolar d’emoció, us
expressi també el meu desig que, igual que la festa major ens agermana
fraternalment, junts trobem la manera de fer un món més just, sense
mesquineses, sense guerres, on els infants puguin viure feliços i en pau, que junts
construïm un món de valors on el respecte per l’altre siguin la divisa que guiï
el nostre cor, i on no haguem de viure
colpidores guerres que no fan més que manifestar-nos els límits de la nostra imperfecta
humanitat. Hem de dir prou! Prou de guerres, prou de governants que se senten
amos del seu poble, prou de nacions que se senten amb dret sobre les altres. Volem
pau allà on hi ha conflictes!
I de cara a la festa, on hi haurà de tot i per
a tots els gustos, us demano que l’encarem amb civisme i amb la ferma voluntat
d’acabar-la amb la satisfacció d’haver-ho cremat tot -si voleu- però acabar-la
bé. Que l’orgull que sentim ara sigui més gran quan anem a tancar! Per això hem de respectar les normes de cada
acte, respectar les figures i la seguretat pròpia i d’altri, i sobretot la dels
més menuts que viuen amb il·lusió la nostra històrica i cada dia més
multitudinària festa major.
Fent una mica d’història: des d’aquell 25 de
juliol de 1772, avui fa 242 anys que la comitiva mataronina arribava a Sant
Cugat per recollir les relíquies de les nostres Santes, i que arribarien a
Mataró l’endemà i que el 27 ja eren a Santa Maria durant l’ofici solemne. Podríem
dir, que allà va néixer la nostra Festa Major actual, encara que per aquella
època es feia festa grossa per la Mare de Déu d’Agost. Però mireu per on, un
referèndum popular -el 1852- decidí que Santa Juliana i Santa Semproniana
serien les noves patrones. I heus aquí que 162 anys després, i havent
enriquit la nostra festa fent-la símbol conegut arreu, tornem a exhibir
orgullosos la nostra voluntat de llibertat per triar el nostre camí.
Som lleials a les nostres tradicions. Hem
acollit amb generositat a tothom qui ha arribat a casa nostra. Hem obert de bat
a bat els nostres cors, per integrar cultures i tradicions alienes tot
respectant les arrels de cadascú, però hem de deixar ben clar que volem que es
respectin les nostres: ha de quedar ben clar que volem ser un País normal, i que
no renunciarem al compromís amb la voluntat majoritària del nostre poble ni a
reclamar la llibertat de la nostra nació per construir pacífica i
democràticament un país nou: lliure, socialment just, econòmicament pròsper i,
moral i espiritualment fort.
Robafaves, ha arribat el moment que t’alcis i,
majestuós, comandis la Ciutat! Que tot Catalunya sàpiga que, a Mataró, són Santes.
Mataronines i Mataronins, ha arribat el moment
que el tronar eixordador de la traca doni inici a Les Santes 2014.
Mataronines i Mataronins, agafeu aire i crideu
amb mi: Glòria a les Santes!!!
Visca Mataró! Visca Catalunya lliure!
.JPG)
