Fins aviat Quico !

Avui he visitat varis centres cívics i locals depenents de la Regiduria de Participació. M'ha acompanyat en Quim Fernàndez.

Hem començat pel Centre Cívic del Pla d'en Boet, on ens ha rebut la Regidora M. Rosa Cuscó i ens ha presentat a qui ens acompanyaria.

Per cert, per en Quico avui era el seu darrer dia de treball a Mataró. Se'ns en va a la Generalitat.

He d'agrair a tots els responsables i tècnics la seva amabilitat i disponibilitat durant tota la visita i per haver-nos mostrat les instal·lacions i explicat el seu funcionament. De totes les visites m'agradaria ressaltar especialment la dels Intermediadors Culturals i la dels Mediadors Comunitaris. Si totes les tasques de servei al públic mereixen ser tingudes en compte, aquestes dues són especialment difícils i m'ha sembla que la seva feina s'ha de potenciar i donar a conèixer més. La prevenció de conflictes és fonamental.

La única nota negativa s'ha produït després de la visita. Sembla ser que algú ha corregut a explicar-ho a l'alcalde i, aquest, ràpidament ha activat totes les alarmes. Quelcom que hauria de ser una mostra d'interès positiu (que un regidor i un alcaldable visitin instal·lacions municipals) s'ha convertit en nerviosisme. Només el fet de que l'alcalde hagi trucat a la tinenta d'alcalde i que aquesta hagi trucat a en Joaquim per preguntar-li de què anava tot ja demostra fins quin punt tenen poca feina. Es veu que no sabien que fa poc vaig fer la mateixa visita, aquest cop a instal·lacions esportives.
Ah ! i sempre demanant permís al regidor i amb els seu "placet". Of course !

Concert 90 anys dels Pastorets

El Monumental era ple i, ben comptats, no se si ha passat tanta gent per l’escenari com d’assentats al teatre. Això vol dir la quantitat immensa de gent que ha volgut col.laborar amb ells. Us felicito.

L’anècdota. Espero ser el segon alcalde de Mataró a qui ha tocat el xai dels Pastorets. Pels vídeos que s’hi van poder veure vaig assabentar-me que a en Joan Majó també li va tocar un cop.

Tecnocampus Sí. Temples faraònics NO.

Avui hem posat la 1a pedra del futur parc tecnocampus.
A veure si m’explico bé ...

Sí a situar Mataró al mapa de Catalunya. Sí a tenir a Mataró un Parc Tecnològic. Sí a les dues torres per a empreses. Sí a l’auditori. Sí a més edificis per a empreses. Sí a un auditori més gran. Sí a un aparcament més gran. Sí a la incubadora tecnològica. Sí a millorar l’equipament, les instal.lacions i els mitjans de les nostres universitats actuals. Sí a trobar recolzament econòmic de la Generalitat per al dèficit econòmic que any rere any hem de sufragar des de l’Ajuntament. Sí a ser més valent en assegurar realment el futur de les nostres escoles universitàries. Sí a fer-ho ja.

No a gastar 21.731.697,84 euros de tots els mataronins en un projecte faraònic com la construcció d’un nou edifici universitari per a, en paraules de la Presidenta del TCM, tenir a l’any 2015 entre 1000 i 1200 alumnes, quan fa anys, només a l’edifici actual de la Politècnica (EUPMT) ja n’hi havia 1500 i a la del Maresme (EUM) més de 1000. No a gastar diners en carpes per fires al parc quan hi ha eleccions. No a dormir i deixar escapar a Microsoft. No a portar consellers a fer-se la foto sense que hi posin ni un euro.

Senyor Alcalde, Sra. Presidenta del TCM, com és que amb aquest estudi d’ocupació universitària s’atreveixen a fer aquesta inversió? Volen que se’ls recordi com als antics faraons? A Mataró ens fan falta múltiples equipaments. Vol dir que els 21,7 mil.lions no tindrien un destí millor. Els nostres estudiants caben igual on son ara i, caminant, són a menys de 15 minuts de les noves empreses. El que importa són les relacions entre els dos móns i això no ve d’uns metres.

Si ens fessin una mica de cas, només que ens escoltessin una mica, Mataró lluiria d’una altra manera.

Fàbregas i de Caralt i Renfe, els dos primers temes de la setmana

Aquesta setmana hem tingut dues rodes de premsa, la primera pel tema de Fàbregas i de Caralt. Per demanar la moratòria en tot el procés i poder salvar el patrimoni. Podeu seguir-ho CiUtv a www.joanmora.cat i veure per vosaltres mateixos que és el que vaig dir exactament.

Mai hem dit de tirar a terra el patrimoni. Això ens ho donen fet com tantes coses. La veritat és que ho vesteixen de tal forma que sembla mentida. A base de repetir falsedats i embolicar la troca t’arriben a fer dubtar o, el que és igual, et fan perdre temps i temps estudiant i contrastant informació.

Finalment hem decidit tirar pel dret i, sabent el que ens diran els del PSC, no ens ha fet cap por dir el que creiem fermament. Això és un nyap i s’ha d’aturar. No acabo d’entendre com és que Esquerra s’hi posa tant bé i com Iniciativa no diu ni mu.

I l’altra ha estat aquesta tarda. Al davant de l’Estació, per reclamar solucions a la vergonya de Rodalies. Hi ha molta gent que ens reclama que expressem públicament el malestar general, però també estic convençut que el que es vol en realitat és que les coses s’arreglin. Mentre els polítics fem la nostra, la gent pateix els efectes de tants anys de falta d’inversions. Mentre discutim entre nosaltres, hi ha qui, des de la distància se’n riu. Mentre veiem com ens van les coses, altres veuen passar trens nous i molts quilòmetres de vies. Ja n’hi ha prou. D’això i de moltes altres coses.

En tots dos problemes hi ha el mateix fons. La trifulca política que atipa a la gent. Per mi és tant evident que no es pot enderrocar Can Fabregas que no entenc com s’han atrevit a dir-ho. Si el que volen són els no se quants llocs de treball, perquè no ens carreguem un altre illa de cases i portem una locomotora del doble de metres. Així tindrem doble llocs de treball ... AQUEST NO ÉS EL CAS SENYORS ! La llei és per tothom igual i l’administració ha de ser més curosa que ningú amb el que fa. Què en deuen pensar tots aquells que tenen quelcom en el catàleg ?

Realment, ho faig perquè és el que podem fer com a oposició, però no és com m’agradaria que fos. No ens deixen altre camí per el moment que el fet de denunciar-ho. Així, com a mínim, la gent pot jutjar-nos a tots.

Valls, Sant Aleix, Santes Creus i la besàvia Vicenta.

“Sant Aleix, fill de casa mateix, mort sota l’escala”. Així feia la meva besàvia, contínuament, segons la meva mare. Així he conegut una mica més la meva família. Ha estat a l’ Església Arxiprestal de Sant Joan la Major, de Valls.

De vegades les coses són curioses.

Ha estat un plaer escoltar al guia explicar-nos la història de l’església i les seves peripècies. Alguna de “capgrossos” (permeteu-me l’expressió) com l’anècdota de la imatge de la Puríssima d’en Frederic Marés, que es va fer més gran del compte per culpa de les males mides que, a l’artista, li van donar els mateixos amics de Valls.

Fins allà he hagut d’anar per conèixer la història de Sant Aleix.

Hem visitat també l’Ajuntament, la sala de plens que és, al mateix temps, la sala de Vallencs il·lustres (Galeria de ciutadans il·lustres) i hem acabat amb la Capella del Roser, amb les seves meravelloses rajoles commemoratives de la Batalla de Lepant.

Cap a l’hora de dinar, ens hem arribat a Santes Creus, on hi hem fet la calçotada (Hostal Grau) i, a la tarda, hem visitat el Monestir.

Hi hem anat tot un autocar, com cada any des d’en fa molts, organitzat per en Toni Noè, a qui no li costa gens fer-se càrrec d’aquestes coses. Gràcies Toni i Sant Aleix. Ens hem divertit, oi ?
Per cert, aquest any, els calçots no eren com els d’altres anys –o m’ho ha semblat a mi-

Els casaments o les unions continuen portant marxa …

Avui la tan esperada pluja ha fet enfadar a les comparses i suposo que els botiguers han pensat allò de “carrers mullats, calaix eixut” ...

Per altra banda, he estat al Saló Boda i he visitat tots els estands. Realment hi havia intensitat i tots estaven a la recerca dels clients. La parella que m’acompanyava crec que no s’havia plantejat això del casament però, aquesta tarda s’hi ha trobat de cap. Parella+visita saló = negoci. Això, ens agradi o no, és el que mou aquest mercat i s’ha de felicitar a la Saló és molt digne i la passarel·la també hi fa justícia. He de dir que m’ha agradat el que s’hi presentava i estic segur que l’èxit que tenen és degut a la professionalitat amb la que tothom treballava i a la qualitat dels productes presentats.

Muntar aquestes coses porten feina, però me’n he anat amb la sensació de que es pot confiar amb els organitzadors. Segur que hi ha coses que es podrien millorar però jo no les he vist i, en canvi, tan el President, Sr. Salvador Floriach, com el Director General de la Unió de Botiguers, Sr. Filbà, sí que han intercanviat comentaris de detalls a millorar. Us felicito. Sense autoexigència no hi ha futur. Compteu amb nosaltres.

Espero, finalment, que la pluja no us hagi restat visitants i desitjo, en tot cas, que demà diumenge faci millor dia

Sens dubte, recomano a tothom la visita al Saló, encara que no s’hagi de casar. Hi trobareu, a part de roba i complements, molts restaurants, hotels, viatges, lloguer de vehicles d’època, equipament per la llar, etc.

Avui m’he emocionat

En Llach m’ha fet anar enrere, cap als meus anys d’adolescent. En cada cançó que interpretava em venien totes les melodies seves d’aquella època (L’Estaca, Campanades a mort, El meu amic el mar, etc ). Em recordava quan anava a treure el nas a les sis hores de Canet, al Pla d’en Sala. El meu pare, en aquella època no es podia creure el que veia allà i s’ho mirava a distància. Jo, els primers anys era petit, menys encara. Després la cosa ja va anar canviant.

Recordo com, d’ell, eren les primeres cintes de casette que vaig tenir, en un aparell de marca LAVIS que em feia la guitza cada dos per tres (mai va funcionar bé).

Que en Lluís Llach és un home compromès ho sabem de tota la vida. Em va fer pensar quan es va definir com un nacionalista radical i el fet que si la seves lletres o opinions molesten a alguns molt concrets doncs millor. Tampoc hauria de ser, i estic segur que només parlava dels primers anys, quan encara vivíem la dictadura i ell era més a París que a casa. No és hora de teoritzar sobre nacionalismes, però jo no conec cap nacionalista, que hagi reflexionat una mica, que no entengui el respecte cap a les altres nacions i, per tant, hem de vigilar sobre si els nostres actes i actituds són les normals davant els esdeveniments del cada dia, i hem d’anar en compte en no actuar per fer saltar a ningú. Ni ens hem d’auto censurar, ni hem d’encendre focs innecessaris. Hem d’actuar normalment. Sense ell i molts d’altres (Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Raimon, etc. ) ens hagués costat més sortir de la foscor franquista.

Al Monumental, en el meu cas, hi érem tres generacions, els meus pares i el meu fill d’onze anys. A en Joan, en Llach li era desconegut però com que llegeix molt i és un curiós de mena, les coses del franquisme li sonen una mica. Els diàlegs d’en Llach en cada tema, repassant temps i vivències –seves o d’altres- li feien mantenir l’atenció quan el son el volia vèncer. Parlar de tortura, de garrot vil, de censura ... és per un nen d’onze anys quelcom captivador –entre la curiositat i la inconsciència-. Per a nosaltres, per mi, era un repàs.

Gràcies Lluís pel teu exemple. Continua creant que, segur, tornaràs d’alguna manera o altre.

TecnoCampus virtual i primera pedra

Avui hem tingut reunió de l’EPE del TCM (Entitat Pública Empresarial del Tecnocampus), que gestionarà i administrarà els espais de les futures instal·lacions del Parc Tecnològic. Aquesta reunió s’ha anat movent, per part del govern de la Ciutat, amb la mateixa agilitat amb la que es movien les seves agendes personals o la del Conseller que ha de venir a fer-se la foto. Això seria una anècdota si no fos perquè passa sovint i els que hem d’exercir el control de govern som humans i necessitem també organitzar-nos la vida. De tota manera qui mana, mana, i si a sobre es pensa que la política és això, doncs au, a aguantar mentre hi siguin.

A títol de detall, la reunió s’ha canviat quatre vegades de data o d’hora i la documentació ha arribat amb 48h d’anticipació tot i ser un dossier importantíssim en quan a volum i contingut. Apart d’aquest detall, també han “estrenat” format electrònic i l’han enviat, per primera vegada, en un format diferent als habituals. Sembla que cada dia n’aprenen alguna de nova per jugar al joc de les gimcanes. Així ens mantenen actius !

El dia anterior, vàrem acabar a les dues de la matinada d’estudiar la documentació i vaig haver de fer esforços d’imaginació optimista per creure-m’ho.

Bé, no puc parlar de continguts d’un Consell d’administració però sí que puc dir que, una vegada més, ens ensenyen la informació indispensable i, encara que faci una mica de riure, veus com en les poques hores que fa que t’han enviat la informació, sempre hi ha temes que han variat i, per tant, el que t’expliquen sempre ha sofert evolucions sobre el que tens. Repeteixo, no dono detalls per que no puc, però o és que s’improvisa o és que se’ns vol despistar. Clar que també podria ser que la Pilar Gonzàlez li encarrega tantes feines al Sr. Bonastre, cpa de l'Àrea de Serveis Centrals de l'Ajuntament i director de TecnoCampus, que, aquest, per més interès que hi posa, va just de temps. Tot plegat, per a ells són “detallets”.

Estic convençut que, divendres 23, ensenyarem a la premsa, tan a la local com a la que acompanyarà al conseller, molta més informació de caràcter audiovisual. Segur que també amb realitat virtual de cara a vendre el producte. A qui ? No se si, aquí, el Sr. Vilert, actual regidor d'Urbanisme, ens contestaria com en el plens, que això ho paguen els promotors i per tan no li costa “quartos” a l’Ajuntament. Aquí el promotor és l’Ajuntament i per tant son diners gastats en propaganda electoral i punt. En els altres casos, la meva sensació és que si ho paga el promotor, després no ho resta del seu marge sinó que va a més cost i, per tan, un preu de venda més elevat pel que ha de comprar. És inaudit com fan aquestes afirmacions i es queden tan “panchos”.

Repeteixo, en aquest cas, propaganda electoral per l’Alcalde i pel Conseller que, si no ens sorprèn –estarem expectants- vindrà a fer-se retratar sense que li hagi costat res. Recordo que quan CiU governava la Generalitat, els Consellers amb prou feines podien venir a Mataró si aportaven diners. Ara, sembla que ja no cal ni això.

De tot aquest sistema de funcionament, el que més m’entristeix és que no és bo per la Ciutat. Jo crec que si els temes s’expliquen i es parlen bé, les nostres idees poden complementar fàcilment a las del govern i ajudar a millorar els projectes. Això s’ha de fer en temps de planificació i no veig cap voluntat en aquesta línia. Això no hauria de ser.

Despertem Mataró. Presentació de la meva candidatura a les municipals 2007, a la Sala Cabanyes

Avui hem fet la meva presentació pública a la Sala Cabañes. M’hi he esforçat tot el que he pogut. He estudiat molt el discurs, però m’ha sortit un pel llarg. Al final, més de mitja hora, la meva primera mitja hora. No pretenia ser un repàs exhaustiu, però m’ha semblat que havia de dir el que penso en els temes més importants que tenim sobre la taula: urbanisme i habitatge, mobilitat i immigració, sense deixar de desgranar algunes de les propostes que ja tenim treballades.

M’he sentit còmode a l’escenari. Espero que demà el podreu veure a www.joanmora.cat, a l’apartat CiU TV. M’agradaria tenir els vostres comentaris, no us talleu d’escriure’m.

Artur, cada vegada que fem alguna cosa junts penso el mateix. No t’arronsis. Això és el que volen que fem. Ni toca, ni molt menys. Endavant les “atxes”.

I un pensament per a tots els companys que m’ajudeu i que sou molts. Un esdeveniment així porta molta feina. Ho sé perquè hi he estat mots cops (mai sobre l’escenari) i sé el que és.

Gràcies de veritat.
I escolteu, 105 dies pel 27 de maig.
Quin País !

Comencem a caminar

De fet fa molts dies que caminem, però avui ho comencem a fer a la xarxa. El mateix dia presentem el nou web del candidat i aquest bloc. El primer serà el reflex de tot el que fem i de les nostres propostes, que aniran apareixen paulatinament fins configurar el nostre Programa de Govern pel període entre el 2007 i el 2011. El meu bloc té la pretensió de reflectir, en una primera etapa, sensacions i ser un diari personal de la meva activitat política des d’avui fins el 27 de maig, però també amb vocació de continuïtat una vegada sigui alcalde de la ciutat, si així ho volen els Mataronins. Segurament no serà fàcil separar l’activitat política de la professional i, fins i tot, de la personal, però segur que m’ho sabreu perdonar.

Espero amb que, a partir d’avui, ens anirem trobant en aquest petit racó de la xarxa. De moment no podreu fer comentaris, però podeu fer-me arribar tots els vostres suggeriments a través del web.