Avui he presentat la llista a la militància de la Federació.
Al local no hi cabia ni una agulla, i això que era divendres, plovia i part de la llista ja era coneguda perquè havia corregut pels mitjans.
Suposo que els tristos fets que s’han produït aquesta setmana han motivat també als militats a venir, encara que, al final sense cap voluntat premeditada. La gent ha estat summament carinyosa , fins i tot, ha aplaudit cada nom de la llista com si fossin els jugadors del barça quan surten al camp.
La cosa ha començat quan, de manera espontània, al comentar jo el perquè havia demanat a en Quim Fernandez que sigui el número dos, i en acabar d’explicar-ho, he dit allò de que: “En Quim, porta l’ajuntament al cap i CiU al cor”. La gent, repeteixo, ha estat molt emotiva i no ha parat d’aplaudir els meus comentaris, un per un, fins el número 30.
La veritat és que estic molt orgullós de tota la llista. Fem un bon equip. Humil, treballador i il·lusionat.
