Hidros al Lake Union

No he dormit massa aquesta nit. Com que no he apagat el mòbil, algú m’ha trucat a la nit. Coses de la tech.

En llevar-me ja he vist que a Seattle

les coses son diferents. Un sorollet sord m’ha fet treure el cap per la finestra. A llac del davant, just davant de la porta, un hidroavió s’ha anat separant del moll i s’ha enlairat.

He baixat a esmorzar i m’he adonat que no a tothom li pesa igual el jet-lag. Jo ja me’n recordo d’altres vegades que l’anada em costa i, per tant, m’ho conec.

A les 8 tots érem al bus que ens ha portat a Redmond, al headquarter (seu central) de Microsoft

Hi treballen 35000 persones de les 65000 que té, en total, la Corporació. Les instal.lacions son envejables. Hi ha desenes d’edificis dedicats a diferents temes, repartits per tot el campus, envoltats d’avets que superen sempre l’alçada dels edificis.
La sensació és de pau i ordre. Allà, tens la sensació d’estar dins el bosc però perquè hi ets !

Tot el dia hem estat tancats al mateix edifici i hem anat escoltant a diferents ponents explicant-nos diferents perspectives de la tecnologia i la recerca, els models de desenvolupament, les seves orientacions, etc. Ens han ensenyat un laboratori on es simulava (en prototipus) la sala de comandament d’un laboratori farmacèutic, evidentment des de la perspectiva del software de control, i hem fet l’exemple de la creació d’un nou producte i la visualització de totes les seves fases, amb el treball en equip perfectament coordinat menys quan, jo, que m’ha tocat la taula de comandament, m’he pensat que estava sol i he començat a remenar. Tot d’una, la demostradora m’ha connectat a les pantalles generals i s’han fotut un fart de riure veien les meves “maniobres”. Bé, apart de les pantalles, immenses, de totes les tecnologies, i sempre tres –anoteu !- com si la nostra “pantalleta única” de sempre ja no fos “fashion” el més impactant era la sensació de “tot i tothom integrat”. Cadascú amb el seu rol.

D’allà hem passat a un altre sala que simulava una sessió de treball entre dos equips, un de marqueting i un de fabricació, en videoconferència al voltant de dues taules rodones, amb un tablet PC

cadascun i compartint presentacions, documents, fent anotacions i dibuixant sobre la mateixa pissarra, parlant, etc. En un moment donat, han fet aixecar a en Pep, agafar el seu Tablet i marxar cap a casa (simulat) i continuar treballant exactament igual que a l’empresa, i després veient com seria una farmàcia, el box del metge, etc. Evolució. Cap revolució.

Hem acabat amb una tertúlia entre nosaltres i s’hi han afegit quatre catalans i un sevillà que treballen allà i amb qui hem compartit experiències .

Ja de tornada a Seattle, els amics de MS ens han convidat a gaudir del deliciós salmó de la regió en un restaurant del llac . Res a veure amb el que podem menjar aquí.