Al final he arribat al Prat a les 8 del matí.
A les 10 ja esmorzava amb la família. Tantes coses per explicar ... però que, de fet, t’adones que la tecnologia et serveix per fer-te sentir que no ets tant lluny. Des d’allà, he parlat amb tots amb skype . Quina meravella ! Parlar i veure a la gent de casa, des de tant lluny i de franc. Tens la sensació de què els tens allà i que et dius el que t’has de dir. Estàs al dia ....
De tota manera, no és el mateix un petó que un “kisus”.
Després he descansat una mica i això sí, quin dinar ! Allà he fet pocs àpats com cal i com els de casa cap.