Des de diumenge a la tarda que no he tingut temps d’escriure. Cal dir que el bloc és el darrer que faig, després de les visites de cada dia, contestar el correu i fer les trucades corresponents. Per això, gairebé, el bloc queda com a darrera feina (enlloc de fer la cervesa o descansar).Portem 8 dies fora de casa i una activitat frenètica. Als que us interessi, podeu seguir el bloc d’en Tomàs, que ell sí que ho fa cada dia. És la seva feina i és divertidíssim. Per demà, ens està preparant la tertúlia digital des de l’hotel de Shanghai.
Diumenge a la nit vam sortir a sopar per Shenzhen i vam anar a petar al restaurant Mao Jia, on quasi se’ns encén la cara. El sopar picava que donava gust, però entre rialles, te i no se quina planta que adorm una mica la boca, al final, tothom content. El sopar era molt bo, ben cuinat i, encara que típic, ben presentat i força occidentalitzat. De la llengua d’ànec, la granota ... etc ni us en parlo ...
L’endemà vam anar a la fira (per darrer dia) i vam tenir sessió de presentació del sector IT a Espanya a càrrec del Lluís Lluch de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Yolanda Pérez (va parlar de Barcelona Activa) per, just en acabar, tenir un lunch networking amb moltes empreses que van voler conèixer-nos per oferir el seus serveis. Crec que he dit que estan a la que salta i són molt persistents. Podríem dir que la necessitat apreta però la realitat és que es mouen molt i molt. El problema més gran, d’entrada, és l’idiomàtic ja que entendre’ns amb anglès és complexa en molts casos. Després ve el de la cultura i després el de l’especificitat local. Som dos mons diferents però aprenen tant ràpid que m’atreviria a dir que molt aviat seran al nostre nivell (potser en anys però aviat) i amb l’embranzida que porten, els auguro un gran futur.
A la tarda, sense oblidar-nos de visitar l’stand de Barcelona, vam volar cap a Shanghai però enlloc de quedar-nos-hi vam anar directes a Shuzhou, una ciutat que també està creixent vertiginosament i on l’endemà vitavem el Parc. Realment el Parc és quilòmetres i quilòmetres de fàbriques, oficines i apartaments. Una extensió enorme, on es combina el viure amb la feina. A l’edifici central del parc ens van explicar (i intentar vendre) com instal·lar-se allà, les facilitats de tot tipus, els ajuts (a trobar personal, vivenda, escola internacionals pels fills, etc.) i és fàcil d’entendre com és que tenen un creixement tant important. P.e. Microsoft hi té, també, un centre tecnològic com el que va instal·lar-se a Manresa.
Després, vàries companyies que ja hi estaven instal·lades ens van explicar les seves vivències i les dificultats que van tenir i continuen tenint. Segons la majoria, és dur i les coses s’han de fer amb seny i entenent “on ets”. Després, quan els abordes fora del “control” de la gent el parc, encara són més clars i t’identifiquen els problemes. Xina va tant ràpid, però hi ha tantes velocitats diferents, que no es pot parlar d’un País sinó de molts i que conviuen al mateix carrer, dins la mateixa ciutat ...
Després de visitar algunes d’aquestes empreses , vam tornar a Shanghai, aquesta vegada sí cap a un hotel del centre de la Ciutat, concretament a la zona de Pudong. L’hotel és el Grand Hyatt Shanghai i m’ha tocat una habitació de la planta 69. Aquesta ciutat, amb 19 mil·lions d’habitants és mil mons en un. Us passo una foto on es veu la Pearl Tower que, de nit, és impressionant. L’he fet des de l’habitació d’un company de viatge i un altre de l’edifici en construcció que veig des de la meva finestra. L’inauguren el proper més de març i serà el més alt del món. A mi ja em sembla que sóc molt alt i tinc feina per veure on acaba aquest nou.
Com que portava dos dies sense connectar (sort que des de la pda el mail va perfecte) havia de contestar molts mails i fer trucades. Per això vaig anar a dormir molt tard i m’he quedat un parell d’hores al matí a l’hotel a acabar els temes. Els de Mataró deuen pensar que ni marxant a l’altre punta de món els deixo en pau, però és que no podem oblidar que estem en època de pressupostos municipals, ni que hem d’estudiar bé el tema de Can Fàbregas. Ja he dit una i mil vegades que tanta tecnologia et permet estar sempre al dia però ... també ets sempre disponible !
Després, a mig dia, havíem de visitar el parc tecnològic d’aquí però ho han canviat per un Hotel i hem tingut nous discursos i més networking. Després, he tornat a l’hotel per treballar i ara marxarem a sopar al barri francès i mirarem de fer un petit recorregut pel riu.
Ja us explicaré.
