Aquest matí hem sortit amb autocar des de Hong Kong cap a Shenzhen. Seria llarg d’explicar però us diré que Shenzhen és una àrea econòmica especial, dins Xina, i és una ciutat nova. Un exemple: l’any 1976 tenia 30.000 habitants i avui en té, oficialment, 9.000.000. La seva proximitat a Hong Kong fa que molt capital Hong ha deslocalitzat fàbriques cap aquí i aquesta província s’ha convertit en una gran fàbrica (més de 400.000) amb un gran nivell tecnològic.Grans avingudes amb torres i més torres de 80 o 100 pisos. Edificis d’oficines, apartaments, etc.
Hem passat un moment per l’hotel, però aviat hem anat a la fira on ens esperaven les primeres entrevistes. Un cop fetes, he visitat un dels nou pavellons de la fira i no he tingut temps de més. De moment us diré que em sembla una barreja però no puc jutjar massa, encara.
Per l’idioma, en les entrevistes, m’he entès força bé, però visitant la fira he pogut confirmar que, pràcticament, ningú entén l’anglès i sort que a partir de demà tindré intèrpret anglès/cantonès.
En acabar, avui hi havia dues recepcions i com que es veu que la visita de la “Spanish Delegation” ha sortit fins i tot per la tele i les ràdios locals, ens han convidat a totes dues. M’he apuntat a una de les dues i era una recepció oferta per el governador a empresaris i a la nostra delegació i a una altra de russa. Durant una hora de discursos ens han explicat on focalitzen els seus objectius i com estan treballant per situar-se en el món. Ens han parlat del focus en nous materials com pols d’alumini, aplicacions ceràmiques, etc. Com que era la primera vegada que ho veia en directe, m’ha sobtat l’abrandament del discurs dels polítics xinesos, que intercalaven les seves frases amb les d’una intèrpret anglesa. Tots els polítics m’han semblat molt “marcials”, amb els seus vestits foscos, corbates gens cridaneres, sabates ben enllustrades, i la flor (rosa vermella) a la butxaca del vestit. Ben enclenxinats i seriosos. Han estat molt professionals i simpàtics.
En acabar, hem tornat a l’hotel i hem sortit a voltar botigues d’electrònica. He de dir que ningú ha comprat res perquè no ens ha semblat gens econòmic, a part de que no enteníem res de res perquè tot era cantonès.
MACAO
Ahir vaig agafar el ferry de HK a Macao (ex-colonia portuguesa). També és una SAR (com HK), una regió especial autònoma i, en aquest cas, l’han convertit en un paradís del joc. Amb infinitat de casinos (gratacels) a l’estil Las Vegas (d’un estil diferènt). Queda ben poc del passat portuguès i allà, ningú ens parlava en portuguès ni entenia l’anglès (si no era entrant als hotels). Una visita recomanable és la Macau Tower (338m) d’alçada i, si us hi animeu, el salt –pointing en aquest cas towing- més alt del mon (segons ells).
